Ricard Creus i Marzo

(Barcelona, 1928 — ?, 10 de novembre de 2021)

Ricard Creus i Marzo

© Fototeca.cat

Poeta, narrador i pintor.

Estudià a Llotja i a Belles Arts. A vint-i-dos anys prengué part en l’exposició del grup Postectura. Fou fundador i professor de l’escola d’expressió L’Arc. La seva obra, en vers i en prosa, és altament autobiogràfica i, des d’una pretesa senzillesa formal, conté una profunda reflexió sobre l’evolució moral de la humanitat al llarg del segle XX. Col·laborà en nombroses publicacions: Cavall Fort, Reduccions, Avui o Tele-exprés, entre d’altres.

Juntament amb la seva esposa, la pintora i pedagoga Esther Boix, escriví Ús i funció formativa de l’expressió plàstica (1973), El segle de Picasso (1981), Picasso o l’alegria de viure (1983) i Art a l’escola (1986). 

Publicà per a joves Una pedra per corona (1979), Pa amb xocolata (1982), El gos i l’oreneta (1983), El moro, les taronges i la guerra (1984), Què somies? (1987), Tiempo de queda (1989), Sempre passa alguna cosa (1989) i Biografia d’un gat (2005).

La seva obra poètica consta dels títols següents: Cendra amb foc (1975), Poemes de l’altra veu i de la meva (1976), 36 poemes a partir del 36 (1978), Si em dónes l’adéu no et prenc pel mot (1979), Retornar a Itàlia (1992, premi Rosa Leveroni 1991), Jo amb mi i altres poemes (1994), M’estimo el cos (1997), Ahir d’amor i avui encara (2010) i El jardí dels escurçons (2013). El 2006 recollí la seva producció poètica a Cada dia un dia. Obra poètica 1968-2003, en una edició força corregida i augmentada.

És autor, també, de les novel·les L’ocell (1985, premi Andròmina), Temps imposat (1986), Posicions (1988, premi Sant Jordi 1987) i Vol Barcelona-Mèxic (2000), i del recull de narracions Mutacions (1983). Com a dramaturg estrenà Contes de la vora del llit (infantil, 1982) i Entre aigua i anís. Jo vinc d’un altre temps (1986), un espectacle que es basa en el seu poemari 36 poemes a partir del 36. També és autor de Cantijoc: cantata per a cor infantil, narradors i orquestra (1992).