Deixeble d’I. González i Llubera a la Universitat de Belfast, es llicencià el 1948 i investigà a Catalunya (1948-49) sota la direcció de J. Rubió.
Exercí la docència a les universitats de Manchester (1949-952), Belfast (1952-56) i Nottingham, on, del 1958 al 1983, fou catedràtic i cap del departament d’hispàniques, a més de professor visitant a diverses universitats nord-americanes, entre les quals cal citar Harvard i Cornell. El seu estudi de la vida de Joan Margarit i de Pau, publicat en anglès el 1954 amb el títol de Joan Margarit i Pau, a Biographical Study, sortí en una versió catalana, ampliada i revisada, el 1976. Publicà també Ensayos sobre la historiagrafía peninsular del siglo XV (1970) i The Lusiads of Camoens and the Legacy of Virgil, dins Virgil in a Cultural Tradition / (1986).
Especialitzat en historiografia peninsular, publicà diversos treballs i edicions crítiques de texts medievals castellans. Membre fundador de l’Anglo-Catalan Society, fou membre corresponent de l’Institut d’Estudis Catalans (1962), de l’Academia de la Historia de Madrid (1975), de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1980), de l’Acadèmia Britànica (1980) i de la Royal Historical Society (1990). Fou cofundador de l’Association of Hispanists of Great Britain and Ireland (1984), que presidí durant un any. El 1995 li fou atorgat el premi Catalònia i l’any 2004 fou investit doctor honoris causa per la Universitat de Girona. L’any 2002 feu donació a la Universitat de Girona de la seva correspondència acadèmica i del miler de volums relacionats amb la seva recerca sobre Joan Margarit i Pau.