Roger Bacon

(Ilchester, Dorsetshire, aprox. 1214 — Oxford, 1294)

Filòsof anglès franciscà, anomenat Doctor mirabilis.

Roger Bacon

Estudià a Oxford, on probablement fou deixeble de Robert de Grosseteste i d’Adam de Marsh. Després d’una estada a París, ensenyà a Oxford del 1251 al 1257. Fou obligat a deixar l’ensenyament i fou objecte de suspicàcies fins que el seu amic Guy Foulques fou elegit papa (Climent IV) el 1265. Bacon ho aprofità per a escriure la seva obra principal, Opus maius. La seva activitat literària prosseguí fins el 1277, data en què les seves idees relatives a l’astrologia foren englobades en les proposicions condemnades pel bisbe Tempier. En aquest període escriví l'Opus minus, l'Opus tertium i el Compendium studii philosophiae. Més tard, vers el 1292, escriví encara el Compendium studii theologiae, que deixà inacabat. Enfront del predomini, quasi exclusiu a la seva època, de la filosofia i la teologia en detriment de l’estudi del trivi i el quadrivi, féu una reivindicació de les set arts, la qual anava lligada, en el fons, a la idea —que es troba ja en sant Justí— d’una revelació universal del Verb. A partir d’ella Bacon pensava en un tipus de teologia distint del de l’escolàstica, i malgrat que operà una reducció de totes les arts i de la filosofia a la teologia, com a única saviesa perfecta, concepció fortament influïda per la doctrina augustiniana de la il·luminació, no menyspreà ni la filosofia, resultat d’una revelació que comença amb Adam i els patriarques i és recollida pels grecs, ni les altres ciències, que fan possibles nous descobriments, a condició, però, que hom empri els veritables mètodes. En aquest aspecte Bacon mostra un esperit innovador en afirmar la necessitat de les matemàtiques i del mètode experimental, la fecunditat del qual volgué mostrar en la seva obra, d’abast enciclopèdic. Ell mateix féu experiències d’alquímia i d’òptica prosseguint l’obra d’Alhazen, descobrí els focus dels miralls còncaus i construí un petit autòmat. Coneixia el mètode de fabricació de la pólvora i la construcció de lents. Veié que el coneixement experimental donaria un gran domini a l’home sobre la natura i ideà vaixells submarins, màquines voladores i vehicles automòbils, així com el telescopi i el microscopi.