Vida i obra
Després d’assistir a les aules dels Germans de la Doctrina Cristiana de la Bonanova, cursà estudis a la Facultat de Ciències de la Universitat de Barcelona i a l’Escola d’Arquitectura, estudis frustrats per una greu malaltia i per la dedicació als negocis familiars. De formació autodidàctica, es vinculà al món dels arxius catalans i de la investigació històrica des del 1921. En aquesta línia, fou adscrit a l’arxiu del Museu Marítim de Barcelona durant els anys 1940-44 i al de la Sociedad Anónima Cros del 1940 al 1969. Tanmateix, la seva tasca més transcendent fou el treball desplegat a l’Arxiu Històric de Protocols de Barcelona, l’organització del qual s’endegà després de la Guerra Civil Espanyola. Coneixedor ja del fons notarial i autor d’alguns treballs de recerca, a partir del novembre del 1942 la seva dedicació a la Secció Històrica de l’Arxiu General de Protocols esdevingué absoluta i plenament profitosa. S’hi vinculà de manera gairebé personal i hi treballà incansablement durant quatre dècades, fins pocs mesos abans de la seva mort: fitxà tots els registres i protocols i n’edità l’inventari en tres volums entre el 1950 i el 1959, elaborà catàlegs de testadors i altres tipologies, i publicà més de mig miler de treballs basats en documentació preferentment de l’arxiu.
La seva vasta obra assagística —bona part en llengua castellana— es compon d’uns 580 títols, i en fa difícil la sistematització. Malgrat que els seus estudis van adreçats sobretot als aspectes artístics i culturals, obrí camins en tots els vessants de la història, bo i editant textos i documents que abraçaven tot el ventall cronològic que la documentació de tipus preferentment notarial permetia, des del període baixmedieval fins al segle XVIII, i oferint així la primera matèria a altres historiadors per als seus estudis. Treballà en gairebé tots els camps. En història de l’art, aportà informació nova sobre artistes com ara Pedro Nunyes, Enrique Fernández i Lluís Borrassà, i també publicà monografies amb notes d’art de l’Urgell i el Maresme, i feu estudis sobre retaules, cors i peces d’orfebreria. En història del llibre i de la cultura escrita, feu aportacions cabdals, algunes en col·laboració amb Jordi Rubió i Balaguer, a més d’altres treballs sobre ensenyament, edicions d’obres, impressors i enquadernadors. En història eclesiàstica, treballà sobre els monestirs de Valldonzella, Poblet, Santes Creus, Valldaura i la cartoixa de Montalegre, entre d’altres, a més de donar notícies sobre concilis i testaments episcopals, festes religioses, hagiografia i litúrgia. En història social i de l’artesanat, feu incursions interessants en la institució notarial i d’altres professions, com ara els guadamassilers i els mestres de cases, els músics i mestres de capella i d’orgues, a més de treballs de confraries i gremis en general i d’activitats relacionades amb les fargues i els molins. En el camp del comerç i les tècniques mercantils, se li deuen dues obres de consulta imprescindible sobre les comandes i les societats mercantils barcelonines a l’època medieval, elaborades en col·laboració amb Arcadi Garcia i Sanz, a més d’altres sobre el comerç atlàntic, les assegurances de vida i marítimes i les lleudes. I això sense oblidar treballs de caràcter més generalista sobre la història de Catalunya, com ara els missatgers a la cort de Nàpols d’Alfons V, les legacions barcelonines en temps dels Reis Catòlics o diverses monografies d’història local, i també aportacions en el camp de la genealogia i l’heràldica. Membre de la Societat Catalana d’Estudis Històrics i de la de Geografia, el 1972 ingressà en la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, i el 1977, en The Hispanic Society of America. Fou també col·laborador científic del Departament d’Història Medieval de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona. El seu fons personal es troba dipositat al Col·legi de Notaris de Catalunya.
De la seva bibliografia cal destacar: Pedro Nunyes y Enrique Fernandes, pintores de retablos. (Notas para la historia de la pintura catalana de la primera mitad del siglo XVI) (1944; ed. completa i amb índexs dels diferents lliuraments publicats en Anales y Boletín de los Museos de Arte de Barcelona, 1943-44); El arte en la comarca alta de Urgel (1946; ed. completa i amb índexs dels diferents lliuraments publicats en Anales y Boletín de los Museos de Arte de Barcelona, 1945-46); “El pintor Lluís Borrassà. Su vida, su tiempo, sus seguidores y sus obras”, Anales y Boletín de los Museos de Arte de Barcelona (VII, VIII i X; 1949, 1950 i 1952); El pintor Lluís Borrassà (1950-59), Índice cronológico alfabético. Archivo General de Protocolos de Barcelona. Sección Histórica (1950-59, 3 vol.); amb Jordi Rubió i Balaguer: Documentos para la historia de la imprenta y librería en Barcelona (1474-1553) (1955); “Los seguros de vida de esclavos en Barcelona (1453-1523). Documentos para su estudio”, Anuario de Historia del Derecho Español (XXV, 1955); La Capilla de la Inmaculada Concepción de la seo de Tarragona (1958); “Los antiguos seguros de vida en Barcelona (1427-1764)”, Anuario de Historia del Derecho Español (XXVIII, 1958); Mensajeros barceloneses en la Corte de Nápoles de Alfonso V de Aragón, 1435-1458 (1963); amb Raimon Noguera i Guzman: Privilegios y ordenanzas históricos de los notarios de Barcelona (1965); “Contabilidad de una compañía mercantil trescentista barcelonesa (1334-1342)”, Anuario de Historia del Derecho Español (XXXV, 1965, i XXXVI, 1966); L’art antic al Maresme. (Del final del gòtic al barroc salomònic). Notes documentals (1970); El paper a les terres catalanes. Contribució a la seva història (1972, 2 vol.); Guadamassilers i guadamassils (1972); Claudi Bornat (1973); Manuscrits en català anteriors a la impremta (1321-1474). Contribució al seu estudi (1974); Fulls històrics de l’Hospitalet de Llobregat. Notes documentals d’arxiu (1977); “Documents culturals medievals (1307-1485) (Contribució al seu estudi)”, BRABLB (XXXVIII, 1979-82), i amb Arcadi Garcia i Sanz: Comandas comerciales barcelonesas de la Baja Edad Media (1973); Miscel·lània de notes històriques del monestir de Valldonzella (1976) i Societats mercantils medievals a Barcelona (1986, 2 vol.).
Bibliografia
- Sense autor (1968): “Artículos, conferencias y estudios de José M. Madurell Marimón (1911-1967)”. Biblioteconomía, 67-68, p. 3-24 .
- Sense autor (1976): “Artículos, conferencias y estudios de José M. Madurell Marimón (1968-1969)”. Biblioteconomia, 80, p. 63- 69 [tot i el títol, inclou publicacions fins el 1977].
- “Josep Maria Madurell i Marimon, Acadèmic de Bones Lletres de Barcelona”, Atri. Butlletí parroquial de Santa Maria de Gràcia, 337, Barcelona 1972, s.p.
- Sáez, E.; Rossell, M. (1978): Repertorio de medievalismo hispánico (1955-1975), II (G-M). Barcelona, Ediciones El Albir, p. 502-508.