saimiri

Saimiri sp (nc.)

m
Mastologia

Gènere de mamífers placentaris de l’ordre dels primats, de la família dels cèbids, caracteritzats per l’allargament del crani, especialment de la regió occipital, el gran desenvolupament dels ullals i la posició vertical de les dents incisives.

Més de la meitat de llur longitud (uns 80 cm) correspon a la cua. El volum cerebral és considerable i la relació ponderal del cervell respecte al cos (entre 1/17 i 1/22) és la més alta dels mamífers, inclòs l’home (1/35); tot i això, i a causa de llur estructura molt primitiva, són d’una intel·ligència escassa. Són gregaris i viuen en grups nombrosos, eventualment de fins a 100 individus, gairebé sempre sobre els arbres, dels quals rarament baixen. Diürns i omnívors (s’alimenten d’insectes, de fruita, d’ous i d’ocells), llur distribució va des de Costa Rica fins al NE del Brasil i Bolívia. L’espècie més comuna i més coneguda és Saimiri sciurens, de distribució sud-americana, especialment Veneçuela, Colòmbia i part del Brasil.