sali
| sàlia

f
m
Història

Membre d’un dels dos grans grups en què, segons la historiografia clàssica, es partí el poble dels francs a mitjan segle IV.

Reberen aquest nom perquè s’establiren a la riba del riu Sala (actual Issel) de la Germània inferior. Els salis dominaren Cambrai i Tournai, durant el regnat de Clodió, primer rei conegut dels francs, del qual descendí la dinastia dels merovingis (merovingi). La seva llei (llei sàlica), coneguda des del temps de Clodoveu (511), és la més antiga de les lleis franques.