L’església, que ha estat sempre parroquial, és documentada en un llistat de parròquies del bisbat de Vic de mitjan segle XI. L’any 1070 apareix esmentada com a patrimoni del vescomte de Cardona. L’edifici del segle XI va ser reformat entre els segles XII i XIII quan s’hi va afegir un campanar fortificat. Durant els segles XVII i XVIII es va construir una segona nau, una sagristia i una capella. Potser l’absis també va ser sobrealçat en aquest moment.
Originàriament era un edifici d’una nau, coberta amb volta de canó i capçada a l’est per un absis semicircular. Aquesta estructura romànica del segle XI va ser modificada: es va allargar la nau, s’hi va adossar el campanar i posteriorment hi van ser afegides una altra nau al costat nord i una capella al costat sud. El primer que veurem en acostar-nos a l’església és el campanar, construït damunt la nau, amb una finestra en forma de creu. L’absis, la part més antiga, és ornamentat amb una sèrie d’arcuacions cegues distribuïdes irregularment en grups de cinc, tres i quatre, entre lesenes. També té tres finestres de doble esqueixada. Molt a prop d’aquestes, al mur que pertany al presbiteri en trobem una altra, però d’època posterior. Al costat sud hi ha la porta d’entrada i dues finestres de doble esqueixada.
Ja dins l’edifici ens cridarà l’atenció el fet que als bancs de fusta hi ha escrits uns noms que indiquen els seients reservats per als feligresos dels masos del terme. Veiem que la nau és coberta per una volta de canó seguida i reforçada mitjançant tres arcs torals, que la divideixen en quatre trams. L’absis és cobert per una volta de quart d’esfera. La nau lateral, amb arcuacions gòtiques, s’obre a la principal mitjançant tres arcs de mig punt que van ser fets al mur romànic. Podem apreciar en aquesta paret, damunt dels arcs, unes cartel·les que es van fer per recolzar els arcs torals, ja que havien perdut les pilastres que els sustentaven en aquest sector. Val la pena observar una pica beneitera amb decoracions incises i la bonica imatge gòtica de la Verge del Cor.
Al Museu Episcopal de Vic es conserven la placa central d’una creu processional i una lipsanoteca de fusta, totes dues del segle XIII.