Sant Cristòfol de Tavertet

Situació

Una vista de l’exterior de l’església de Sant Cristòfol de Tavertet des del costat de ponent, amb el campanar.

J. Vigué

L’església parroquial de Sant Cristòfol de Tavertet es troba ubicada al costat de llevant d’una plaça vora l’entrada a la població. Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 1:50.000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 322-M781: x 52,0 —y 49,6 (31 tdg 520496).

Hom hi va per la carretera BV-5207, que surt de l’Esquirol i segueix en sentit a llevant, la qual amb 12 km hi porta. (MAB)

Història

Aquesta església es troba situada dins l’antic terme de Tavertet. Inicialment fou església parroquial, condició que conserva actualment. Les seves notícies més antigues s’han de buscar en la llista de parròquies del bisbat de Vic, datables entre els anys 1025 i 1050, ja que l’església apareix com a parròquia amb el nom de Sant Cristòfol i en les posteriors, del segle XII, com a Tavertet.

El lloc de Tavertet amb l’església amb el nom complet es troba en la infeudació que l’any 1070 feu el vescomte de Cardona de dues cavalleries de terra que tenia Ramon Miró de Tavertet, exceptuant-ne, això no obstant, l’església de Sant Cristòfol de Tavertet.

L’edifici existent el segle XI començà a sofrir reformes ja al final del segle XII o principi del XIII amb l’erecció d’un campanar amb caire de fortalesa. Al principi del segle XVII hom construí una segona nau al costat de tramuntana, i per unir-la interiorment amb l’antiga s’obriren dos grans arcs. El segle XVIII es feu una sagristia i una capella al costat de migdia. També podria correspondre a aquest moment el sobrealçament de l’absis. Aquest temple tenia uns retaules barrocs que foren destruïts durant la guerra del 1936-39.

En els darrers anys s’ha posat al descobert l’aparell romànic que havia estat recobert i es tornà l’absis al seu estat primitiu. Actualment segueix exercint les seves funcions parroquials i l’estat de conservació és bo. (APF-ABC)

Església

Planta, a escala 1:200, de l’església, modificada al llarg dels anys amb un campanar de torre, una nau a la banda de tramuntana i una sagristia al costat de migjorn. Originàriament constava d’una nau rectangular rematada a llevant per un absis semicircular, típica construcció del segle XI.

M. Anglada

L’església consta actualment de diversos cossos afegits a la construcció primitiva, que era d’una sola nau, coberta amb una volta de canó seguit, amb absis semicircular orientat al costat de llevant i a frec d’un dels cingles de Tavertet.

Les parts afegides consisteixen en un perllongament de la nau vers el costat de ponent, on fou bastit un campanar de planta quadrada que correspon a una època més tardana; posteriorment fou afegida la nau lateral al cantó de tramuntana, coberta amb arcuació gòtica, i més tard una capella de planta quadrangular al cantó de migjorn, prop del presbiteri.

Pel que fa a l’absis, que és la part més antiga, és cobert amb volta de quart d’esfera i té planta semicircular, amb tres finestres absidals de doble esqueixada, situades al centre de cada una de les tres bandes que es manifesten a l’exterior. La banda situada al costat de tramuntana té una sèrie de cinc arcuacions cegues; la central, a llevant, en té tres, mentre que la més situada a migjorn en té quatre, és a dir, que els espais entre les antes són desiguals i l’eix de l’absis no coincideix ni amb el de la finestra central ni amb el de la nau. Les obliquïtats encara es manifesten en els paraments interior i exterior del mur lateral de migjorn adjacent de l’absis, mentre que l’oposat de la cara de tramuntana és notablement menys gruixut i presenta signes evidents d’haver estat construït posteriorment, ja que des de l’exterior s’aprecia l’aparell fet de mamposteria ordinària.

Pel que fa a la nau, és coberta amb una volta de canó seguit, reforçada amb tres arcs torals. D’aquesta manera la nau queda subdividida en quatre trams, dels quals els dos del mig són iguals i els dos dels extrems queden força més llargs.

L’entrada és a la façana lateral de migjorn, al tram que aparenta haver estat perllongat cap al cantó on hi ha el campanar. Així mateix, en aquesta façana hi ha dues finestres de doble esqueixada d’origen clarament romànic, mentre que a la mateixa cara que correspon al presbiteri n’hi ha una tercera feta posteriorment i amb caràcters no genuïns precisament a la paret dels paraments no paral·lels. Al mur de la cara de tramuntana es van practicar tres grans obertures per tal d’obrir les capelles, amb arcs de mig punt, sobre els quals els arcs torals descansen sobre unes cartel·les per substituir les pilastres suprimides.

Pica beneitera conservada a l’interior de l’església; tot i que alguns la daten d’època romànica possiblement es tracti d’un exemplar posterior.

M. Anglada

Una vista de l’interior de l’església amb la nau central i la capçalera al fons.

M. Anglada

Els elements arquitectònics romànics d’època més tardana són: el portal d’entrada, d’arc adovellat, l’òcul que queda sobre aquest últim; la finestra, cruciforme, a la façana de ponent i, tal vegada, la pica baptismal, de forma poligonal irregular de nou cares sense relleus aparents.

Les modificacions que al llarg del temps s’han introduït per engrandir i reformar el temple han conduït a formes incongruents, especialment pel que es refereix a les parets laterals del presbiteri i de la finestra no originària de la cara de migjorn.

L’aparell de l’absis es presenta amb carreuons bastant irregulars, però ben trabats i força junts, mentre que a la resta de la nau l’aparell té uns junts més gruixuts de morter de calç. A l’intradós de la volta central l’aparell queda sense revestir. A l’exterior els aparells són força barrejats i predomina el que té els junts gruixuts; de tant en tant les filades dels carreuons es perden amb parts de mamposteria ordinària i cantoneres de carreus.

Malgrat la seva heterogeneïtat, l’edificació és en bon estat de conservació i presenta un cert aspecte força unitari, en el qual predominen els modes característics de l’arquitectura osonenca del segle XI. (MAB)

Peça d’orfebreria

Amb el número d’inventari 4683 i procedent de Tavertet (Osona), es conserva en el Museu Episcopal de Vic, en una vitrina del segon pis, la placa central d’una creu processional, que ingressà al museu l’any 1916. La peça és d’aram daurat i esmalt champlevé. En l’encreuament dels braços rectangulars hi ha una expansió circular. Les seves mides són 13,7 cm d’amplada per 23,4 cm d’alt.

Un primer cop d’ull posa de manifest que es tracta d’una peça incompleta. La figura de Crist de perfil dibuixat amb buril, apareix reservada en metall vist, per tal de poder fer de marc a una figura de relleu, actualment no conservada. El fons de la peça està, en canvi, totalment acabat i manté totes les parts esmaltades en excel·lent estat de conservació.

La figura nimbada de Crist és clavada amb quatre claus sobre una creu de metall vist, molt estreta, amb suppedaneum esmaltat, de color blau clar. En el cos de Crist s’aprecia un lleuger déhanchement. També s’endevina la posició de les cames, una sobre l’altra, i els peus frontals en rotació externa.

A la part superior de la creu, el titulus, amb la inscripció IHS, destaca en reserva sobre un esmalt de color blau clar, similar al que apareix en el suppedaneum.

En el fons de la creu, de color blau lapislàtzuli, hi ha distribuïts irregularment uns motius ornamentals de tipus geomètric, també esmaltats en diversos colors (groc, verd, vermell i blanc, blau clar, vermell). En el perímetre exterior de la peça s’observa un seguit d’orificis, la funció dels quals era sostenir uns claus que lligaven la peça a l’ànima de fusta de l’esquelet.

Malgrat la no conservació de la figura en relleu, la silueta del Crist, el tipus de creu i la decoració del fons, ens permeten de fer una aproximació a la cronologia de la peça.

Uns trets semblants —d’ordre formal i ornamental— a la mostra de Vic, existeixen en alguns altres exemples com són les dues creus del Museu Frederic Marès de Barcelona, que ofereixen, a més, un similar estat de conservació.

Pel que fa a l’estat de la qüestió en aquest tipus de creus romàniques, en les quals manca la figura de Crist, no sembla desencertat de vincular-les a les produccions de Llemotges, i d’incloure aquest prototipus en el tercer grup establert per Thoby. Cronològicament no creiem que puguin ésser anteriors al primer terç del segle XIII. (MTM)

Lipsanoteca

Lipsanoteca de fusta conservada al Museu Episcopal de Vic, on ingressà l’any 1016 i és catalogada amb el número 4672.

G. Llop

En una vitrina del segon pis del Museu Episcopal de Vic, amb número d’inventari 4672, es troba conservada una arqueta de fusta i pasta de guix, de 13,5 cm de llarg per 8,5 cm d’ample i 10 cm d’alt. La peça procedeix de Tavertet i ingressà al Museu l’any 1916.

A primer cop d’ull, es fàcil d’observar que aquest exemplar ha sofert algunes modificacions en el decurs de la història. La seva primera funcionalitat —possiblement per a contenir relíquies— és transformada, i és adaptada més tard per a copó, amb l’afegitó d’un peu tornejat.

L’arqueta té forma rectangular amb la tapa amb quatre vessants. En tots els costats es pot observar, en relleu, una ornamentació de filaments vegetals expandits en flors.

Malgrat que l’estat de conservació no és gaire bo, i no permet d’endevinar cap resta de policromia, aquesta tipologia d’arquetes no és infreqüent dins el món romànic. La seva cronologia creiem, doncs, que es podria situar cap als últims anys del segle XIII. (MTM)

Bibliografia

Bibliografia sobre l’església

  • Eduard Junyent: Itinerario histórico de las parroquias del Obispado de Vich. Separata del publicado en Hoja parroquial en 1945-52, núm. 55.
  • Walter Muir Whittehill: L’art romànic a Catalunya. Segle XI, Edicions 62, Barcelona 1973, pàg. 55. (DAG)

Bibliografia sobre l’orfebreria

  • Inventari dels objectes del Museu Episcopal de Vic no enumerats ni descrits en lo catalech, s/d.
  • P. Thoby: Les croix limousines. De la fin du XII siècle au debut du XIV siècle, Editions A. et J. Picard et Cia, París 1953. (MTM)