Situació
Una vista de l’exterior de l’església des del costat nord-est. Hi és visible la capella oberta al mur de tramuntana el segle XIII i també la finestra en forma de creu que hi ha a la part de llevant, al mur de tancament de la nau.
J. Pons
L’església de Sant Jordi de Cercs es troba dalt d’un petit turó sobre el nou poble de Sant Jordi de Cercs, dominant una esplèndida vista de l’embassament de la Baells. Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 1:50.000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 293-M781: x 05,3 — y 67,7 (31 TDG 053677).
Per arribar a l’església de Sant Jordi cal agafar la carretera de Berga a Guardiola de Berguedà i passat el poblet de Cercs, s’ha d’entrar al poble nou de Sant Jordi. Des d’aquí cal agafar el carrer conegut com a “Camí de Sant Jordi” que porta a una zona urbana de xalets, després de la qual s’acaba la carretera enquitranada i cal seguir per un camí costerut d’uns 500 m que arriba fins a l’església.
La clau de l’església de Sant Jordi és a la rectoria de Cercs. (JPC)
Història
L’església de Cercs, coneguda avui amb el nom de Sant Jordi, fou fins al segle XIX dedicada a sant Andreu. Possiblement dins el terme del castell de Fígols, l’església fou des de la seva constitució parroquial, dins la jurisdicció del bisbat d’Urgell.
El lloc de Cercs surt esmentat per primera vegada en l’acta de consagració de Santa Maria de la Seu d’Urgell, com una de les moltes esglésies que formaven part d’aquest bisbat a la zona del Berguedà, al final del segle X o principi de l’XI (Cerchos).
Les notícies de l’església i del lloc són molt escasses. L’any 1149 Pere de Berga donà a Pere Ramon, a la seva muller Ermessenda i al seu fill, tot l’alou de Cercs (...in Cerchuns), a canvi de rebre anualment la tasca d’espelta i quatre argenços de carn.
L’any 1290 l’ardiaca de Cercs, Bernat de la Portella, signà el document de confirmació de la possessió de Sant Llorenç prop Bagà sobre l’església de Santa Maria d’Avià.
En la visita a Sant Andreu de Cercs de l’any 1312 feta per Galceran Sacosta al deganat de Berga, es remarca el caràcter parroquial d’aquesta església i s’esmenta en l’acta de la visita la bona ornamentació de l’església així com el rèdit anual de set lliures catalanes que pagava com a parròquia a la Seu d’Urgell.
L’any 1363 la reina Elionor va vendre a Pere Fresc de Berga els castells de Merola i Blancafort així com les parròquies de Santa Maria de Vilosiu, Santa Maria de la Baells i Sant Andreu de Cercs, per la quantitat de quatre mil sous i amb el consentiment del seu marit.
El segle XVIII l’església de Sant Andreu de Cercs era sufragània de la de Santa Maria de la Baells, juntament amb Sant Quirze de Pedret.
Avui l’església, dedicada a sant Jordi, resta sense culte i depèn de la nova parroquial de Cercs.
Al final de la dècada dels seixanta, foren dutes a terme unes obres de restauració al temple, en el transcurs de les quals fou trobat el tenant de l’altar i una petita capsa o lipsanoteca amb relíquies. (RSR)
Església
Planta, a escala 1:200, de l’església, amb una sola nau de mides importants, rematada a llevant amb un absis semicircular, amb dues petites capelles, una a llevant i una altra a tramuntana, obertes el segle XIII.
J. Pons
L’església de Sant Jordi de Cercs és un edifici de considerables proporcions, format per una sola nau, alta i esvelta, coronada per un absis semicircular a llevant.
L’església primitiva de Cercs devia ésser coberta amb volta de canó i posteriorment, al segle XIII, fou sobrealçada i coberta de nou amb una volta de canó apuntada; per tal d’assegurar el sosteniment d’aquesta nova volta, més feixuga i elevada, fou necessari reforçar els murs primitius romànics i bastir l’església d’elegants arcs torals de reforç.
Fruit d’aquesta reforma del segle XIII foren oberts també, al segon tram de la nau, dues petites capelles, una a cada un dels murs de la nau, cobertes amb volta de canó de pedra i morter.
L’absis és a llevant de l’edifici; és cobert amb un quart d’esfera fet amb blocs de pedra regulars i de petites dimensions d’acord amb l’església primera. A l’absis hi ha dues finestres, una al bell mig, de doble esqueixada, i l’altra al cantó de migdia de l’absis.
La nau de l’església s’il·lumina per unes finestres al mur de migdia, dos exemplars de doble esqueixada, situades al primer i al tercer tram de l’església. Ambdues finestres corresponen a la primera obra de l’església i foren tapades quan es reforçaren els murs de la primera nau al segle XIII, l’una adovellada i l’altra amb llinda.
Una original finestra, al mur que tanca la nau pel costat de llevant, sobre l’absis, és en forma de creu.
La porta actual és al mur de migdia; correspon a l’entrada original; és un exemplar d’arc de mig punt amb grosses dovelles, que s’obre a l’interior amb esglaons que guanyen el desnivell. L’amplària del mur de migdia obligà a construir un arc de mig punt sobrealçat, molt més alt que el seu respectiu arc exterior.
Vista de l’interior de la nau de l’església amb la capçalera al fons, avui mig tapada per un mur. La volta apuntada és fruit d’una reforma del segle XIII.
J. Pons
A ponent de l’església hi ha les restes d’una porta tapiada i sobre la qual hi ha un òcul, possiblement obra de les reformes posteriors de l’església. L’absis resta avui tancat per un mur senzill d’argamassa.
A l’exterior, l’església de Sant Jordi no es presenta com un conjunt ben proporcionat; l’alçada de les naus respecte a l’absis petit li resta elegància.
L’aparell de l’església és força regular format per blocs ben tallats i col·locats a trencajunt, de proporcions mitjanes i escantonats a cops de martell sense polir. Els murs són totalment llisos, sense cap element decoratiu.
A ponent s’alça un campanar d’espadanya construït en època moderna, format per dues obertures altes i esveltes d’arc de mig punt.
Sant Jordi de Cercs fou objecte d’una excavació per part del Servei de Restauració de la Diputació Provincial de Barcelona l’any 1969; en el transcurs d’aquestes obres foren netejats els murs, acondicionada la porta de migdia i descobert el tram de la nau que corresponia a la coberta romànica de volta de canó; a l’absis li foren tretes les teules esperant substituir-les per unes de noves. La intenció era cobrir de nou l’absis i el tram de la nau descobert d’una manera ràpida, però el projecte no va reeixir.
Descartat aquest projecte inicial avui les obres estan totalment aturades i l’església s’està degradant. (JPC)
Altar
Tenant d’altar trobat l’any 1969 durant els treballs de restauració de l’església i conservat ara al seu interior.
R. Viladés
Tal com ja hem apuntat més abans, l’any 1969 durant els treballs de restauració duts a terme pel Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona, fou trobat el tenant de l’altar, el qual actualment es troba a l’interior de l’església.
Tot i que els altars en època romànica tenien diverses formes i obeïen a models variats, un dels tipus, al qual cal adscriure el present, constava de tres parts: base, tenant i arc. El tenant era la part que unia la base amb l’arc; era, doncs, un element intermedi i feia les funcions de suport o peanya de l’ara.
El tenant de Cercs és un sol bloc de pedra tallat de manera molt rudimentària, amb quatre cares llises i sense ornamentació, en forma de piràmide truncada que anava col·locada invertida. Tant la base com la cara superior tenen una planta quadrada.
Aquesta peça fa 80 cm, la base 35 × 33 cm, i la cara superior 55 × 45 cm.
A la part superior, hom pot veure-hi el reconditori rectangular, en el qual havien d’anar col·locades les relíquies.
Es tracta d’una peça força singular a Catalunya. (JVV)
Lipsanoteca
Lipsanoteca feta amb fusta de pi i amb forma de bressol, trobada l’any 1969, en el transcurs dels treballs de restauració de l’església duts a terme pel Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona. Actualment es conserva a la rectoria de Cercs.
R. Viladés
També trobada en el transcurs de les obres de restauració dutes a terme pel Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona i actualment guardada a la rectoria de Cercs, hi ha una petita lipsanoteca procedent d’aquesta església. Aquesta peça fa 11,5 cm de llarg × 6,8 cm d’ample × 7,5 cm d’alt. És un exemplar molt senzill i rústic, que es troba en molt mal estat de conservació a causa del pas dels anys, que ha motivat que la fusta estigui molt menjada.
La seva forma ve a ésser com de bressol, és a dir, un polígon rectangular amb els costats inclinats de manera que la cara superior és més grossa que la inferior. La base és cilíndrica.
És feta en un sol bloc de fusta de pi, completament llisa i sense policromia. Hom la buidà de l’interior per tal de deixar-hi el recinte per a les relíquies, i la tapà amb una petita taula de fusta rectangular, independent talment com si es tractés d’una capsa de dòmino, bé que no té l’encaix.
Aquesta peça fou trobada durant els treballs de restauració de l’església. No té cap mèrit artístic. Només cal destacar la seva rudimentarietat i l’antiguitat que li han donat els segles que fa que fou feta. (RVL)
Bibliografia
Bibliografia sobre l’església
- Arxiu de la Corona d’Aragó
- Cebrià Baraut: Les actes de consagració d’esglésies del bisbat d’Urgell (segles IX-XII), a “Urgellia”, vol. I, La Seu d’Urgell 1978, pàgs. 50-52
- Joan Serra i Vilaró: Les Baronies de Pinós i Mataplana, vol. III, Barcelona 1950, pàg. 119
- Jordi Vigué i Albert Bastardes: El Berguedà, Monuments de la Catalunya Romànica, 1, Artestudi Edicions, Barcelona 1978, pàg. 153
Bibliografia sobre l’altar i la lipsanoteca
- Jordi Vigué i Albert Bastardes: El Berguedà, Monuments de la Catalunya Romànica, 1, Artestudi Edicions, Barcelona 1978, pàg. 154