Situació
Vista exterior de l’església des del costat de llevant, amb l’absis a primer terme i la capella oberta el segle XVII al mur de tramuntana.
R. Viladés
L’església és situada en un indret enlairat, prop del mas vell de Biure, vora la riera del Pontarró i del rec de Passavant, a la part central del terme municipal de Sagàs. Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 1:50.000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 293-M781: x 11,5 — y 53,2 (31 TDG 115532).
S’hi arriba des de Puig-reig agafant la carretera que porta a Prats de Lluçanès, on després del quilòmetre 5 trobarem, a mà esquerra, el trencall que es dirigeix a Sagàs. Al cap d’uns 300 m haurem de desviar-nos de nou cap a l’esquerra per tal d’iniciar una pista que mena a la casa nova de Biure, des d’on, per un camí costerut, s’arriba a l’església. Cal demanar la clau prèviament als propietaris del mas Biure. (FJM-AMB)
Història
Vista de l’exterior de l’església tal com era anys enrere.
J. Comaposada
L’església de Sant Martí de Biure fou parroquial fins al segle XIV, dins l’àmbit territorial del bisbat d’Urgell i del comtat de Berga.
Documentada des del segle X, la primera notícia de l’església i també del lloc, és de l’any 903 i es tracta de la consagració de Sant Martí; el tretze de desembre el bisbe Nantigís de la Seu d’Urgell consagrava, al lloc de Biure (in territorio Bergitanensi, in locum vocitatum Benevivere), l’església de Sant Martí i la constituïa en parròquia. Ho feia atenent als precs de l’il·lustre baró Guadamir i dels habitants del lloc que l’havien edificada.
Acta de consagració de l’església de Sant Martí de Biure (13 de desembre de 903)
"[A]nno incarnacionis Domini nostri Ihesu Xpisti DCCCC·III·, idibus decembris, anno ·II· regnante Karolo gloriosimo rege, veniens quidam venerabilis Nantigisus Orgellesis episcopus in territorio Bergitanensi, in locum vocitatum Benevivere, rogatus a viro illustro Guadamiro nomine vel a cunctum populum habitantium in parrochiam de iam dicto Benevivere, certantes in Dei servitio et ecclesiam Dei hedificatores, rogantes et postulantes venerabilem presulem Nantigisum nomine ad ecclesia dedicandum consecrandum in honore sancti Martini episcopi. Prelibatus autem episcopus cum aliis bonis hominibus constituit ut, per singulos annos, sacerdos qui iam dictam ecclesiam tenuerit solvere fatiat in servitio Sancte Marie Sedis modios ·VI· de annona et solidos ·III· et agnos ·II·"
Original perdut.
Còpia resumida del segle XIII, ACU, LDEU. J. fol. 239, doc. 815.
Cebrià Baraut: Les actes de consagració d’esglésies del bisbat d’Urgell (segles IX-XII), “Urgellia”, 1, 1978. pàg. 73.
Traducció
"L’any 903 de l’encarnació del senyor nostre Jesucrist, el dia dels idus de desembre, l’any segon del regnat del gloriosíssim rei Carles, vingué el venerable bisbe d’Urgell, Nantigís, al territori del Berguedà, al lloc anomenat Biure, pregat per un home il·lustre, de nom Guadamir, i per tot el poble que habita a la parròquia del citat Biure; s’exercitaven en el servei de Déu i eren els edificadors de l’església i demanaren i pregaren al venerable bisbe, de nom Nantigís, que dediqués i consagrés l’església en honor de sant Martí, bisbe. L’esmentat bisbe, amb els altres prohoms, determinà que cada any el sacerdot que tingués cura de l’esmentada església, fes pagar al servei de Santa Maria de la Seu, sis modis d’annona, tres sous i dos anyells."
(Traduït per Paquita Sallés i Verdaguer)
De comú acord amb el sacerdot de Sant Martí acordava que l’església havia de pagar anualment a Santa Maria d’Urgell sis modis d’annona, tres sous i dos anyells. Consagrada pocs mesos després que les esglésies berguedanes de Santa Maria de Vilada i Sant Andreu de Sagàs, suposava la consolidació de l’organització parroquial en una zona capdavantera de la repoblació iniciada pel comte Guifré el Pelós pels volts de l’any 878 i un dels molts exemples de l’obra incansable del bisbe Nantigís d’Urgell.
El lloc de Biure (Benevivere) és un dels límits de l’alou de la Vall de Merlès, alou que l’any 957 cedí el comte Sunifred al monestir de Santa Maria de Ripoll i que juntament amb els seus límits fou confirmat al monestir ripollenc l’any 982 en el precepte del rei Lotari.
El gran monestir ripollenc acumulà importants propietats en aquest sector del comtat de Berga; l’any 997 el comte Bernat de Cerdanya concedia un nou alou a la Vall de Merlès, i novament Biure, juntament amb la vila Oriola i la Guàrdia, n’eren límits.
L’església de Biure és referenciada en l’acta de consagració de Santa Maria de la Seu d’Urgell, dins el comtat de Berga, document del final del segle X o del començament de l’XI. Moltes terres d’aquest lloc privilegiat de Biure (Benevivere = “ben viure”) foren cedides al llarg del segle XI a Ripoll (1012) i a Santa Maria de la Seu d’Urgell (1041), per diferents homes piadosos del lloc.
L’any 1044 l’església de Biure fou novament consagrada, la qual cosa indica una nova construcció i el manteniment d’un estable nucli de població. Fou el bisbe Guillem Guifré d’Urgell, germà del comte de Cerdanya, qui consagrà el nou edifici a sant Martí, confirmant el caràcter parroquial i també, com en el cas de la primera consagració, l’acta explica que ho feu a petició dels habitants del lloc que l’havien reedificada.
Pergamí original de l’acta de consagració de l’església de l’any 1044. Aquest document és guardat a l’Arxiu Capitular d’Urgell.
R. Viladés
Acta de consagració de l’església de Sant Martí de Biure (12 de gener de 1044)
Segona consagració de l’església de Sant Martí de Biure pel bisbe Guillem Guifré d’Urgell, a precs dels habitants del lloc que l’havien reedificada, el qual n’assenyala els límits parroquials i fixa el cens que anualment haurà de satisfer a Santa Maria de la Seu d’Urgell.
"Anno incarnacionis Dominice quadragesimo ·IIII· post millessimo, ·II· idus ianuarii, anno ·XII· regnante Aganrigo rege. Veniens venerabilis pontifex Guillelmus nomine in parrochia quedam vocitata Benevivere, rogatus a populo ibidem abitancium qui ecclesiam in onore sancti Martini edificaverunt et ad culmen sacracionis perduxerunt, idest Miro et Arnaldo et Baro et aliorum bonorum ominum, corum nomina longum est scribere, seu ab aliis Deum timentibus infra istam parochiam consistentibus, ut iam dictam ecclesiam consecraret et parochiam ibi servituram iusta ecclesiasticum ritum constitueret, quod ad presencialiter secundum illorum fecit deprecacionem. Igitur ego Guillelmus, annuente Dei misericordia episcopus, constituo ad iam prefatam ecclesiam parochiam subter annixam id sunt terminos, de ·I· parte in parrochia de Ol[van]no et de alia in parochia de Sagasso et de ·III· in Merlesso et de ·IIII· in villa Oriola. Hec omnia superius scripta cum villas, villarulas, quitquit infra his supra scriptis terminibus concludunt predicta eclesie conferimus ad decimas et primicias offerendum vel aliut eclesiasticum obsequium iusta morem xpistianum agendum. Donamus nos [qu]oque omnes supradicti hec omnia itaque suprascripta in dotem quinvalentem ecclesia sancti Martini episcopi et confessoris Xpisti, propter remedium animarum nostrarum, in potestate domni Guillelmi episcopi ut perpetualiter a ministris istius ecclesie dominentur et possideantur. Quapropter ego Wilelmus episcopus consecro hanc ecclesiam ut ad sedem sancte Marie secundum institutionem cannonum censum annualem persolvatur, idest modios ·VI· de annona et ·XXX· ·VI· alnas de lencio et pernas ·IIII· et chinal ·I· de vi et focaces ·V· Quicumque autem contra hanc institutam nostram ausu temerario venerit ad inrumpendum, hec omnia superius scripta quantum ad eo tempore inmelioratum fuerit rectorem huius ecclesie secundum cannonicam hauctoritatem reddat quadruplum, et insuper bannum regis componere faciat et hec scripturam inviolabilem semper obtineat firmitatem.
Guilelmus gratia Dei urgellensis episcopus +. (Signatura autògrafa)"
Original: Arxiu Capitular d’Urgell, pergamí original, 112 × 380 mm, Consagracions d’esglésies, núm. 28.
Cebrià Baraut: Les actes de consagració d’esglésies del bisbat d’Urgell (segles IX-XII), “Urgellia”, 1, 1978, pàg. 133.
Traducció
"L’any de l’Encarnació del Senyor 1044, el dos dels idus de gener, any 12è. del regnat d’Agaring, rei. Va venir el bisbe, de nom Guillem, a certa parròquia anomenada Biure, pregat pel poble dels que hi habiten, els quals havien edificat una església en honor de sant Martí i la portaren a la culminació de la seva consagració, això és, Miró, Arnau, Baró i altres prohoms els noms dels quals seria llarg d’escriure, i altres que temien Déu i vivien en aquesta parròquia, per tal que la consagrés i servís de parròquia, segons els ritus eclesiàstics; tot ho va fer personalment segons llur prec. I així doncs, jo, Guillem, per la misericòrdia de Déu que ho aprova, bisbe, constitueixo l’esmentada església en parròquia annexa i els seus termes són els que segueixen: per una part, amb la parròquia d’Olivan i, per l’altra, amb la parròquia de Sagàs; per la tercera, amb Merlès, i per la quarta, amb la vil·la Oriola. Tot el que ha estat escrit més amunt amb les vil·les, masets i tot el que dintre els seus termes s’inclogui, ho entreguem a la citada església per que li siguin oferts delmes i primícies o alguna altra ofrena, segons es fa en tal costum dels cristians. Tots els esmentats donem quadruplicat tot el que ha estat escrit en donació a l’església de Sant Martí, bisbe i confessor de Crist, per a remei de les nostres ànimes, en poder del senyor bisbe Guillem perquè perpètuament pels ministres d’aquesta església sigui dominat i posseït. Per aquesta causa, jo, Guillem, bisbe, consagro aquesta església perquè pagui, segons ensenyen els cànons, un cens anual a la seu de Santa Maria, això és, sis modis d’annona, 36 colzades de llenç, quatre pernils, un quintà de vi i sis fogaces. Qualsevol que vingui contra aquest nostre decret amb temerari atreviment per a trencar-lo, tot el que està sobrescrit i que amb el temps fos millorat, torni al rector d’aquesta església, segons la canònica autoritat, el quàdruple i, a més a més, faci obeir un ban del rei i aquesta escriptura obtingui per sempre una inviolable fermesa.
Guillem, per la gràcia de Déu, bisbe d’Urgell. (Signatura autògrafa)."
Traduït per Paquita Sallés i Verdaguer
El bisbe d’Urgell en determinà els límits: la parròquia d’Olvan, la parròquia de Sagàs i els llocs de Merlès i la vila Oriola; també els censos que havia de pagar anualment a la seu episcopal.
És possible que Biure fos residència dels templers des de la segona meitat del segle XII fins a la seva extinció, a la primera meitat del XIV.
L’any 1312 Sant Martí de Biure mantenia el seu caràcter parroquial, confirmat per la visita al deganat del Berguedà; l’any 1371 pagava anualment a la Seu d’Urgell quinze sous de dècima.
El 1372 Jaume Roger de Pallars, senyor de Berga, va vendre per trenta-tres lliures de moneda barcelonesa a Pere Olzina de la ciutat de Berga, tot l’alou íntegre i el delme de pa, vi i altres fruits que percebia de la parròquia de Sant Martí de Biure; aquesta venda confirma la categoria parroquial de l’església però en una data no precisa del final del segle XIV fou convertida en sufragània de Sant Andreu de Sagàs, a causa del descens de població.
El segle XVIII amb Sant Esteve de Valldoriola i el Santuari de Nostra Senyora de la Guàrdia, era sufragània de la parroquial de Sagàs.
Planta, a escala 1:200, de l’església, constituïda per una nau rectangular, rematada vers llevant per un absis semicircular, amb un petit cos d’edifici interposat entre aquests dos elements. A tramuntana hi ha oberta una capella construïda el segle XVIII.
F. Junyent-A. Mazcuñan
Aquest mateix segle XVIII hom afegí a l’església la capella lateral i una sagristia.
Segons que sembla, vers l’any 1890 el bisbe de Vic Josep Morgades, que aleshores era administrador apostòlic del bisbat de Solsona, retirà d’aquesta església una majestat romànica per guardar-la al Museu Episcopal de Vic. Aquest exemplar avui no és identificat al museu. (RSR)
Església
L’església, a desgrat d’acusar algunes reformes i de presentar l’afegitó d’una capella moderna, adossada al mur de tramuntana, encara mostra perfectament la seva genuïna estructura romànica, consistent en un edifici compost per una única nau, la qual és ampliada, pel cantó de llevant, amb l’obriment d’un absis semicircular. La nau és coberta amb una volta de canó, de secció apuntada, mentre que l’absis apareix cobert amb una volta de quart d’esfera, que, com la nau, arrenca d’una cornisa motllurada, la qual, tret del mur de ponent, recorre tots els paraments interiors del temple. Ambdues voltes són aparellades amb carreuons ben carejats, disposats en filades longitudinals a la nau i en filades concèntriques a l’absis. La degradació entre la nau i l’absis és donada per un ampli ressalt, cobert amb un arc lleugerament apuntat, disposat a manera de cor.
Finestra oberta al centre de l’absis de l’església, amb una senzilla ornamentació a base de petits botons.
F. Junyent-A. Mazcuñan
La il·luminació del temple es fa a través de tres finestres, situades una al centre de l’absis, l’altra al principi del mur de migjorn i la tercera al mur de ponent. Totes són de doble esqueixada i acaben en arcs de mig punt adovellats, bé que la que s’obre al frontispici, mostra, a més, una motllura situada a l’extradós de l’arc, a manera d’arquivolta, que és decorada amb un escacat, tret que també es dona a l’interior, on l’escacat encara exhibeix el resseguiment d’una sanefa feta amb aspes. Altrament el finestral absidal és ornat amb un seguit de botons que s’allotgen en un breu xamfrà que delimita exteriorment l’obertura.
La porta d’ingrés, d’estructura molt simple, es desclou al capdavall del mur de migjorn mitjançant la degradació de dos arcs de mig punt adovellats, dels quals l’intern és lleugerament més estret que l’extern.
L’ornamentació de les façanes és molt austera, donat que, deixant de banda els elements decoratius integrats en els finestrals, hom només hi constata una simple cornisa encastada als murs laterals de la nau i una altra de motllurada que giravolta l’hemicicle de l’absis sota el ràfec de la teulada, que, actualment, és coberta amb lloses, discrepant amb la coberta de teules àrabs de la nau. Altrament l’absis mostra també una socolada que s’estén per tota la base. Els murs que tanquen la nau, a llevant i a ponent, excedeixen lleugerament el nivell de la teulada, que és de doble vessant. El primer és coronat per una petita creu de ferro i el segon per una espadanya, poc escaient, que substituí un robust campanar de torre també posterior.
L’edifici ha estat aparellat amb carreuons de pedra sorrenca, de color vermellós, que adquireixen unes mides força voluminoses. La seva disposició segueix les habituals filades horitzontals, enfortides amb una encertada distribució a trencajunt, amb l’additament d’un morter compost de sorra i calç, que només rebleix les juntures.
Aspecte que ofereix l’interior de l’església amb la capçalera al fons.
F. Junyent-A. Mazcuñan
Considerant tant els elements estructurals i constructius com els aspectes formals i estilístics, aquesta construcció sembla que s’adapta perfectament a les obres romàniques de mitjan segle XII, amb la utilització de tots els recursos propis d’aquest moment.
L’edifici és molt ben conservat, bo i més després de les restauracions efectuades al voltant de l’any 1950. (FJM-AMB)
Bibliografia
- Cebrià Baraut: Les actes de consagració d’esglésies del bisbat d’Urgell (segles IX-XII), “Urgellia”, vol. I, La Seu d’Urgell 1978, pàgs. 73, 133 i 134
- Petrus de Marca: Marca Hispànica, Barcelona 1968, pàgs. 872 i 952
- Joan Serra i Vilaró: Les Baronies de Pinós i Mataplana, vol. I, Barcelona 1930, pàg. 349
- Jordi Vigué i Albert Bastardes: El Berguedà, Monuments de la Catalunya Romànica, 1, Artestudi Edicions, Barcelona 1978, pàgs. 112-113
- Lluís Vilà i Colell: Santa Maria de la Guàrdia, Solsona 1958, pàgs. 24-26