Sant Miquel del Fai

el Fai

Vista del monestir del Fai

SBA73 (CC BY-SA 2.0)

Priorat benedictí (Sant Miquel del Fai) del municipi de Bigues i Riells del Fai (Vallès Oriental), situat a la confluència de la riera de Tenes i el Rossinyol, que es precipiten en cascades, el darrer sobre l’església romànica, construïda en una profunda balma (el Fai).

L’edifici

L’església de Sant Miquel del Fai és l’església troglodítica més gran del país. Es troba sota una gran balma, per sobre de la qual s’aboca el riu Rossinyol. Aquesta balma abriga també el corredor que té al davant i una altra estança, l’antiga Cova del Molí, situada als peus i a continuació de l’església.

L’edifici fou ampliat i modificat en època gòtica, però conserva d’època romànica bona part de la façana sud. En aquest mur s’obre la porta d’entrada, d’arc de mig punt, ornada per una arquivolta i dues columnes amb capitells senzills decorats amb relleus de motius vegetals. A banda i banda de la porta d’entrada hi ha dos arcosolis amb antigues tombes, una d’elles convertida en una font, on es va en­ter­rar el fundador i algun familiar seu.

De tot el conjunt de les dependències monàstiques només pertany a la construcció romànica un fragment de mur situat en un annex de la casa prioral que hi ha davant l’església, a l’oest del priorat. Té dues finestres de mig punt amb arcs de pedra tosca. La resta ha estat tot molt modificat. Amb motiu de les obres de restauració dutes a terme al monestir l’any 1991, es va trobar, en desmuntar l’altar, una gerra de ce­ràmica vidrada de procedència andalusina o almohade i datable del segle XI o XII. Originàriament era de color verd clar, però ara és blanquinosa. Contenia algunes relíquies, però no hi havia cap inscripció. Es guarda en una vitrina a l’església cova. El Museu Diocesà de Barcelona conserva una creu de plata repussada dita de Riells del Fai perquè durant uns quants anys va ser guardada en aquesta parròquia. És dels segles XII-XIII i presenta una decoració relacionada amb la imatge central de Crist crucificat.

La història

Monestir fundat pel noble Gombau de Besora, senyor del castell de Montbui, que el 1006 ja funcionava. Va néixer com una abadia independent, regida per l’abat Guillemund, però per diverses dificultats va passar a dependre de Sant Víctor de Marsella. De fet, el mateix fundador el 1042 cedia el monestir del Fai amb tot el seu patrimoni. D’aquesta manera es va convertir en priorat, regit per un prior i amb una comunitat d’uns cinc o sis membres. El monestir va rebre importants donacions per part dels fundadors els anys 907, 1006 i 1043. Després altres nobles li asseguraren un important patrimoni, entre el qual hi havia els drets parroquials de Sant Vicenç de Riells i Sant Julià de Lliçà de Munt, a més d’altres alous i rendes. A l’inici del segle XIV, la comunitat constava d’un prior, dos monjos i dos beneficiats, però a causa del despoblament i la manca de rendes al llarg del segle XV només tenia un o dos monjos i un sacerdot, que vetllava per la parroquialitat de l’església. Al segle XV es va fer la gran casa prioral gòtica, que encara es conserva. L’any 1567 el priorat fou secularitzat i les rendes s’uniren al càrrec de l’ardiaca menor de la catedral de Girona. Els ardiaques de Girona tingueren cura del monestir durant molts segles i a ells es deu la millora de l’accés, amb la construcció del pont sobre el riu Rossinyol i l’escala d’entrada al monestir. Els priors hi tenien un sacerdot que mantingué el casal i el culte fins el 1832, en què fou abolit el priorat. L’any 1835 fou espoliat i venut. Després va passar a mans particulars i esdevingué un lloc molt visitat turísticament.