Sant Miquel del Port

Església de Sant Miquel del Port a la Barceloneta de Barcelona

© Fototeca.cat

Església parroquial de Barcelona , construïda al nou barri de la Barceloneta .

Fou projectada per Pedro Martín Cermeño, i dirigiren les obres Damià Ribas i Francisco Paredes. Començada el 1753, tardà dos anys a construir-se. Originàriament era de planta quadrada, amb una cúpula central que se sostenia sobre quatre pilars. A l’interior hi havia la tomba del marquès de la Mina, obra de Joan Enric, destruïda durant la guerra civil de 1936-39. La façana és un bon exemple d’arquitectura religiosa barroca, inspirada en les esglésies jesuítiques de Roma i, per tant, dintre les formes barroques romanes de l’Escola de Fontana. És composta de dos pisos; el superior, més estret que l’inferior, que s’uneix amb ell mitjançant dos estreps en voluta a manera de cartel·les invertides, i es corona amb un frontó. Les estàtues de sant Miquel a la fornícula central, de santa Maria de Cervelló i sant Pere Gonçal Telm als extrems superiors, obra de l’escultor Pere Costa, completaven la façana fins a la guerra civil de 1936-39, que desaparegueren; La façana exornada també tenia escultures de Carles Grau. L’interior de l’església fou reformat el 1863 per Elies Rogent, i s’ampliaren les dues naus laterals, separades de la central per columnes toscanes. Aquesta reforma féu desaparèixer l’altar major original, obra de Deodat Casanoves, del qual només restà (fins el 1936) la imatge de l’arcàngel titular, obra de Lluís Bonifaç.

L’església és una obra destacada de l’arquitectura barroca classicista a Catalunya.