Situació
Capçalera de l’església amb l’absis decorat amb un fris d’arcuacions llombardes.
J. M. Masagué
L’esglesiola de Sant Pere i Sant Feliu és la parroquial de la petita i dispersa població de Gallifa, del terme judicial de Terrassa, situada al fons d’una vall, entre la serra del Castell i els cingles del massís de Sant Sadurní, a mig camí entre Sant Llorenç Savall i Sant Feliu de Codines.
Es dreça dalt d’un petit replà format per les depressions de dos torrentets, a recés del turó de Malgrau. A llevant, davant del portal, hi ha una petita esplanada sota de la qual hi ha el mas el Racó, conegut arreu pel fet de ser la casa del famós ceramista Josep Llorenç i Artigas.
Mapa: L36-14(363). Situació: 31TDG263164.
S’hi pot arribar des de la carretera que uneix les poblacions de Sant Llorenç Savall i Sant Feliu de Codines, de la qual, al punt quilomètric 8,900 surt una pista en direcció a migdia que, després d’un breu recorregut costa avall de 150 m, ens situa en un petit replà, a tocar de l’església, que s’utilitza d’aparcament. (LlFL)
Història
La primera notícia històrica que tenim de l’existència d’aquesta església és de l’any 1060.
A la darreria del segle XII es devien practicar obres de reforma, per tal com Bernat de Rocafort en el seu testament jurat el 12 de juliol de 1184 confirma les donacions que havia fet a l’església amb motiu de la seva dedicació, que devia haver estat, doncs, bastant recent.
Com a patró de l’església consta inicialment només sant Feliu; a partir del segle XIV comparteixen la titularitat sant Pere i sant Feliu.
El temple havia pertangut sempre al bisbat de Barcelona, fins l’any 1956, que fou traspassat al de Vic. (RVR)
Església
Planta de l’església amb la capçalera triabsidal.
J. M. Masagué
L’església parroquial de Gallifa és un edifici d’una sola nau amb capçalera triabsidal. La nau, de planta rectangular, és oberta pel costat de llevant per unir-se al cos de la capçalera; aquest cos és format per un tros de nau de dimensions més reduïdes, i hi van a parar els tres absis, els quals tenen planta semicircular i estan disposats en forma de creu. L’absis central s’obre a aquest cos pel costat de llevant mitjançant un sol reclau. Els dos absis laterals s’obren, encarats, també a aquest cos mitjançant una arquivolta que els ressegueix tota l’arcada d’unió; tenen el diàmetre molt més reduït que el de l’absis central i sobresurten molt poc dels murs en què estan integrats.
La nau es cobreix amb una volta de canó seguit, però quan arriba al mur de ponent és un xic apuntada; la volta que cobreix els absis és de quart d’esfera.
Interior de la capçalera on s’observa la unió dels tres absis mitjançant arcs formers.
J. M. Masagué
L’interior d’aquest edifici és il·luminat per cinc finestres, amb arc de mig punt i doble esqueixada; tres són situades a l’absis central, una al mur de migdia i l’última al de ponent. La porta d’entrada és emplaçada al mur de migdia i és formada per dos arcs de mig punt que formen un cap-i-alt.
L’exterior de l’absis central és decorat amb un fris d’arcuacions cegues, delimitat superiorment per una faixa que forma una motllura de bisell dret. El fris és format per tres grups de sis arcuacions cada un, separats per faixes verticals o lesenes que van a parar a un sòcol que circumscriu l’absis. Les finestres de l’absis estan centrades dins els tres espais definits per les arcuacions i les lesenes.
Un fris d’arcuacions continua pels dos costats del tros de nau que forma la capçalera; la resta de paraments són llisos. Aquest absis presenta també una decoració en el parament interior formada per tres arcades en relleu, les quals defineixen uns espais que tenen centrades les finestres.
L’arc de la porta d’accés té una filada de pedres planes que en ressegueixen l’extradós.
A la teulada, en el punt d’unió de la nau i la capçalera, s’alça un petit campanar d’espadanya d’un sol ull.
L’aparell dels murs d’aquest edifici és fet amb pedres de paredar —només amb un simple desbastat a la cara vista— de mida mitjana i disposades en filades horitzontals força regulars. Les pedres que formen els arcs de les finestres presenten el treball just per donar-los la forma necessària per a la seva funció.
Per les seves característiques podem incloure aquesta capella dins el grup de capelles triabsidals amb decoració llombarda que van ser bastides durant la segona meitat del segle XI. El sector de la nau és una reconstrucció feta durant el segle XII. (JMaM)
Bibliografia
- Bosch, 1986, pàgs. 146-147
- Puig i Cadafalch, Falguera, Goday, 1983, pàg. 286
- Junyent, I, 1960-61, pàg. 34
- Vall-Masvidal, 1983, pàg. 160