L’edifici
És una bonica església de dues naus cobertes amb volta de canó, capçades a l’est per dos absis semicirculars, i amb un campanar de torre a l’oest. La restauració que es va fer va tornar a afegir l’absis petit que durant els segles XVI i XVII havia estat mutilat. Així, podem tornar a veure els dos absis, o més ben dit, l’absis i l’absidiola, situats a l’est, i una capelleta lateral d’època posterior.
Els absis tenen un aparell de petits carreus de diferents mides disposats regularment en filades. Tots dos són decorats per arcuacions cegues, però a l’absis gran dues lesenes reparteixen aquesta decoració. Ben centrada, a cada absis, hi ha una finestra de doble esqueixada.
El campanar, harmoniosament proporcionat, és de torre i té tres pisos. Criden l’atenció les mènsules de les arcuacions que tenen una graciosa ornamentació de petits caps esculpits. Els diferents nivells del campanar es remarquen amb arcuacions coronades per frisos amb decoració de dents de serra i que també fan de marc a les finestres. Al primer pis n’hi ha una; al pis del mig en veiem dues de geminades que tenen una columneta amb un capitell en forma de mènsula; l’últim pis té dues finestres d’època posterior que sembla que substitueixen els antics pilars que aguantaven la teulada. Si ens dirigim a la porta d’entrada, veiem que hi ha estat afegit un porxo. La portalada té dues arquivoltes llises, una de plana i una en forma de soga. Les impostes i els capitells estan molt erosionats, però encara deixen veure els motius ornamentals: el capitell del costat esquerre, entrant, és decorat amb fulles i el de la dreta, amb una figura humana, un ocell i una pinya.
Dins l’església observem la seva estructura de dues naus cobertes amb volta de canó. Es creu que la nau del nord és més antiga que la del sud. De fet, al mur de separació de les dues naus, veiem una portada del final del segle XI, més antiga, per tant, que l’actual porta d’entrada del segle XII. És d’arc de mig punt, feta amb pedra local molt mal conservada. L’arquivolta interior, de forma arrodonida, és trenada; l’exterior és plana i té un motiu escacat a la part de l’aresta. Una tija ondulada, amb palmetes a banda i banda, decora les impostes. Malauradament, van desaparèixer les columnes laterals i els capitells. La ranura que hi ha a l’intradós de l’arc fa pensar en l’existència d’un timpà o algun altre element que hi aniria encaixat. Un arc toral serveix per a sostenir el campanar que s’aixeca, a l’oest, sobre la volta de la nau més antiga. A més de les finestres de l’absis, donen llum a l’interior quatre finestres més, dues al sud i una al fons de cada nau.
El frontal que hi ha a l’interior de l’església és una fidel reproducció del bonic frontal d’altar romànic original que es conserva al Museu Episcopal de Vic. És conegut amb el nom de la Mare de Déu i els sis profetes, obra del Mestre d’Espinelves. Aquesta peça, de final del segle XII o inici del XIII, està molt relacionada amb la decoració mural de l’absis menor de Santa Maria de Terrassa (Vallès Occidental). Representa la Mare de Déu dins d’una aurèola ametllada, asseguda amb el Nen damunt la falda. El nen Jesús està beneint amb la mà dreta i a l’esquerra duu un llibre. Als compartiments inferiors hi ha representats els sis profetes, que porten unes bandes amb el seu nom escrit; a la part superior són representats els tres Reis Mags portant ofrenes i Jesucrist dirigint-se a una ciutat emmurallada muntant una somera.
La història
Encara que actualment depengui administrativament de la província de Girona, des dels seus orígens era situada dins del comtat d’Osona, unida al bisbat de Vic. Pertanyia a l’antic terme del castell de Sant Llorenç. Tenim notícies d’aquesta església des del 943, però com que va patir reformes no es va consagrar fins el 1186. La consagració va ser portada a terme pel bisbe de Vic Ramon Gaufred, que la va dedicar al diaca i màrtir sant Vicenç i a l’apòstol sant Jaume. Les reformes van consistir en la construcció d’una segona nau i del campanar. Els capellans d’aquesta església van ser, fins al segle XIII, canonges de Vic, però posteriorment van ser substituïts per rectors. Als segles XVI i XVII es van tornar a fer obres, que van mutilar i transformar l’església: l’absis dedicat a sant Jaume va ser convertit en capella i es va obrir un gran arc que comunicava les dues naus. Al mateix temps se’n van encalar les parets. La Diputació de Girona la va restaurar l’any 1977.