De formació autodidàctica, fou director de l’editorial Seguí i d’El Liberal, de Barcelona, i fundà El Ibérico, Las Carolinas i Barcelona Alegre.
Fou un escriptor prolífic de poemes, narracions, drames i assaigs en castellà: Mas allá de lo digno (1890), Anarquías (1896), Novelitas vulgares (1900), La huelga (1901), Alma social (1905), El escándalo europeo (1915), Los herederos de la gran tragedia (1917) i Niebla (1930), entre d’altres. En català escriví peces teatrals com els drames Càstig de Déu (1879) i Carn i ossos. Baralla entre la vida i la mort (1889), la comèdia Els vençuts (1903) i el monòleg Casadora (1916).