Doctor en dret, eclesiàstic i catedràtic de retòrica a la Universitat de Barcelona fins el 1714, i des del 1717, a la de Cervera.
Fou membre fundador de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1729), la qual presidí conjuntament amb Bernat Antoni de Boixadors. Publicà Ars rhetoricae per a ús dels escolars del Col·legi Episcopal de Barcelona (1779).