Fill de l’emperador Carles IV, fou casat (1386) amb la reina Maria, filla de Lluís I d’Hongria. Intervingué en les lluites entre el seu germà el rei Venceslau IV de Bohèmia, i la noblesa d’aquest país. Dirigí un exèrcit europeu contra els turcs i fou derrotat (1396). Per posar fi al Cisma d’Occident propugnà la celebració del concili de Constança, en el qual participà. No és ben determinada la seva manca de responsabilitat en la mort de Jan Hus, al qual havia concedit un salconduit. Les seves absències d’Alemanya originaren que els prínceps formessin la Unió de Bingen, per dirigir la guerra contra els hussites, i també per afermar llur poder contra les intromissions del rei. Negocià amb els hussites i intentà de restaurar l’autoritat imperial a la dieta de Basilea, on presentà un pla de reorganització política (Restauratio Sigismundi, 1433).
Segimon I, per Pisanello
© Fototeca.cat
Emperador romanogermànic (1433-37), rei d’Hongria (Segimon I: 1387-1437), dels Romans i de Germània (1411-33), d’Itàlia (1431-37) i de Bohèmia (Segimon I: 1419-37) i elector de Brandenburg (1378-88).