sèquan
| sèquana

f
m
Història

Membre d’un poble de la Gàl·lia, d’origen cèltic, establert al país regat pel Saona, que tenia per capital Besançon.

Al s VI aC un grup de sèquans i d’helvecis, conduïts per Sigovès, colonitzà la riba dreta del Danubi. Lluitaren amb els arverns i els edus per obtenir la preeminència de la Gàl·lia i s’oposaren constantment a Juli Cèsar. Un cop sotmesos als romans (51 aC), llur territori fou unit al lionès i durant el Baix Imperi formà la província anomenada Maxima Sequanorum.