Serapis

Déu suprem de l’Egipte ptolemaic, fruit de la identificació d’una divinitat molt important, anomenada Osiris-Apis, amb el déu Serapis de Sínope, adorat pels grecs.

Aquesta identificació satisfeia les necessitats religioses de Ptolemeu I Soter (304-283 aC), que necessitava un déu nacional per a unir la població autòctona o egípcia i la grega. La nova divinitat tenia trets egipcis (d’Osiris i Apis) i grecs (de Zeus, Dionís i Asclepi). Els seus santuaris rebien el nom de serapeu, el més important dels quals es trobava a Alexandria i el més conegut a Sakkara. El seu culte gaudí d’una gran difusió a l’imperi Romà.