De família sacerdotal, fou elegit per ocupar diversos càrrecs eclesiàstics (el primer, el 1905, com a arquebisbe de Finlàndia), fins que, metropolita de Moscou i de Kolomna (1934), el 1937 esdevingué vicari patriarcal, puix que el patriarcat, restaurat el 1917, no tenia titular patriarcat de Moscou. El 1943, amb l’autorització del govern, pogué ésser elegit patriarca. Intentà millorar les relacions de l’Església russa amb el govern soviètic, actitud que molts titllaren de subjecció al règim comunista. Escriví diverses cartes pastorals en aquesta línia. Teòleg i pensador, publicà diversos estudis, entre els quals destaca La doctrina ortodoxa sobre la salvació.