Silurià

Silúric

Tercer dels sis sistemes o períodes en què es divideix l’era primària o Paleozoic.

És situat per sobre de l’Ordovicià i per sota del Devonià. Va des dels 438 milions fins als 408 milions d’anys. Els materials silurians són constituïts predominantment per esquists, tot i que també hi ha abundància de gresos i lutites arenoses. Les calcàries sovintegen a la part mitjana i alta. Durant el Silurià es donà la màxima extensió de la mar de tot el Paleozoic i donà lloc a una àmplia ocupació de les mars poc profundes per part de la fauna siluriana. Els graptòlits, com a l’Ordovicià, són la fauna més característica i serveixen per a establir la bioestratigrafia d’aquest sistema. Els coralls augmenten en abundància. Al final del Silurià apareixen les primeres plantes vasculars i els primers peixos vertaders. El nom prové dels sílurs. Hom el divideix en dues sèries: la inferior, composta pel Llandoverià i el Wenlockià, i la superior, composta pel Ludlowià i el Pridolià.