Orientada des de jove a l’estudi de les antigues tradicions hermètiques, l’alquímia i la filosofia perenne, cultiva, com a font de creació, la pràctica del dibuix automàtic i la paraula canalitzada. La relació amb la natura, la música, la dansa i les classes de pintura de Núria Llimona foren el paisatge de la seva infantesa.
Formà part de la primera promoció a l’escola Elisava (Barcelona) en estudis de disseny (especialitat: grafisme, 1961-64), completà la seva formació a l’escola Eina, on també col·laborà en les classes d’Albert Ràfols i Casamada i on feu puntualment de professora.
Considerada una artista radical i lliure, una investigadora que entén l’art com a camí de coneixement, espiritualitat i guariment, fou pionera en l’experimentació amb nous materials i pràctiques efímeres de l’art conceptual.
Casada amb el pintor Jordi Galí, crià el seu fill en convivència amb un nucli de joves artistes (Antoni Llena, Àngel Jové i Albert Porta, batejats per Alexandre Cirici com el grup El Maduixer) que vivien o feien estades a la torre Galí-Gubern de Collserola i autors de Primera muerte (1969), primera experiència de videoart a l’Estat espanyol.
Vinculada a La Gauche Divine, durant els anys setanta exposà regularment a la Sala Vinçon i consolidà el seu llenguatge personal: dibuixos canalitzats, emblemes en pintura sobre vidre, dibuix brodat en tela i escultures. Els seus diversos viatges, especialment al Perú, confirmen la seva confluència amb l’art màgic i simbòlic i les pràctiques xamàniques de les cultures indígenes.
Durant els anys vuitanta, feu contribucions rellevants en el món del disseny de la primera postmodernitat, com el logotip i l’interiorisme de la sala de concerts Zeleste. Després d’un greu accident de trànsit el 1987, s’instal·là al mas Garriga-Nogués, a Llinars del Vallès, i escollí un camí singular d’introspecció i silenci creador. El 1992, instal·là Fenixia, una escultura pública a Barcelona.
Un greu accident de trànsit la desvinculà de l’àmbit artístic, i la portà a investigar uns altres camps de coneixement, molt vinculats amb les estructures físiques, amb les energies i amb les sanacions. L’any 2026 Can Framis albergà Esplendor. Tornar a l’origen, una exposició organitzada per la Fundació Vila Casas que presenta quasi un centenar d’obres que mostren l’itinerari creatiu de l’artista.
La poesia, especialment mística, és font primordial en la seva creació i té publicats tres llibres: Imperdibles (1990), La puerta de los lindes (1992) i Silvas (2007).
Els darrers anys imparteix i acull a casa seva activitats formatives per a la reunificació de l’art, la ciència i l’esperit.