Titulat el 1928. Fou un dels arquitectes fundadors del GATCPAC. Presentà un projecte d’estació per a aeroport a l’exposició de projectes de les galeries Dalmau (1929). Participà a Saragossa en les reunions constituents del GATEPAC (octubre del 1930) i intervingué en diferents càrrecs a les juntes directives del grup català; en dimití com a soci directiu el 1935.
Les seves obres més importants són la casa Vilaró (1929-30), a Sant Josep de la Muntanya, i un edifici d’habitatges al carrer de Pàdua, número 96 (1934-35), ambdues a Barcelona. La primera representa una de les primeres propostes plenament compromeses amb el moviment modern, bé que influïda per l’estil barco, tan difós en el primer racionalisme europeu. A la segona es troben les actituds característiques del GATCPAC, tant a nivell conceptual —organització de la planta, terrassa dúplex al darrer pis, etc— com constructiu —reinterpretació de tècniques tradicionals, adopció d’elements menyspreats a cavall entre l’art menestral i la industrialització—. Hom li coneix també un projecte de fira agrícola (1932-33) efectuat amb Alzamora i Sert, així com la seva participació en el concurs d’idees per a la urbanització de la part baixa del parc de Montjuïc (1935); té també un cert interès l’edifici construït per ell al carrer d’Atenes, número 5, de Barcelona (conclòs després del 1939). Posterior a la guerra és també la casa de la plaça de la Bonanova cantonada passeig de Sant Gervasi.