El 1943 es canvià el cognom, que prengué d’un dels seus avantpassats polonesos. Estudià música a la Universitat de Berkeley, on es graduà el 1947. Posteriorment anà a Nova York a estudiar composició a la Juilliard School of Music, però canvià els seus interessos per la filosofia, que estudià a la Universitat de Califòrnia Los Angeles i, posteriorment, a la de Harvard, on es doctorà i exercí la docència en 1953-56 i des del 1962 fins a la jubilació (1997). El primer de la vintena de llibres que publicà, Must We Mean What We Say? A Book of Essays (1969), adopta la perspectiva de la filosofia analítica, especialment de J.L. Austin i L. Wittgenstein, sobre el qual publicà The Claim of Reason: Wittgenstein, Skepticism, Morality and Tragedy (1979). Tanmateix, la seva contribució més rellevant i original té el punt de partida en l’anàlisi filosòfica sobre dotze films de Hollywood, Pursuits of Happiness: The Hollywood Comedy of Remarriage (1981). Després d’aquesta obra, advertí de l’esterilitat a què podia condemnar-se la filosofia acadèmica pel distanciament de la realitat més quotidiana, i proposà un nou enfocament centrat en la consideració minuciosa de les qüestions que preocupen els ciutadans corrents, tal com exposà, entre d’altres, en Themes Out of School: Effects and Causes (1984), Disowning knowledge: In Six Plays of Shakespeare (1987), In Quest of the Ordinary: Lines of Skepticism and Romanticism (1998), Cities of Words Pedagogical Letters on a Register of the Moral Life (2004).