Les negociacions START foren una continuació de les SALT, en quedar aquestes interrompudes perquè el senat nord-americà no ratificà els acords signats SALT II de 1979, com a represàlia a la intervenció soviètica a l’Afganistan, i restaren paralitzades el 1983 per la retirada soviètica davant la decisió nord-americana de desplegar els anomenats euromíssils. Amb l’arribada al poder del líder soviètic M. Gorbačov (1985) es reactivaren les negociacions i s’acordaren diversos tractats sobre desarmament que culminaren el juliol de 1991 amb la signatura del START, l‘URSS assumí l’obligació de reduir en més d’un 35% el seu arsenal d’armes nuclears, mentre que els EUA es comprometien a rebaixar llur arsenal en una quarta part. El compromís principal del tractat, tanmateix, se centrava en la reducció a la meitat de l’arsenal estratègic respectiu abans del termini de 9 anys. El tractat també introduïa precisions tècniques sobre què calia entendre per caps explosius (coets balístics intercontinentals) i llurs sistemes de transport (avions o coets balístics). Després del col·lapse de l’URSS, els acords START es reformularen per tal d’establir Rússia com a hereva dels arsenals de l’antiga URSS, malgrat que part d’aquests es trobaven en territori de les antigues repúbliques sovietiques (des del 1991 estats independents), precisions que desembocaren en el Strategic Armament Reduction Treaty.