Hi ha una espècie de tapir asiàtic (Tapirus indicus), que és la més gran de totes i arriba a fer 2,5 m de longitud total, amb les parts inferiors negres i les laterals i dorsals d’un color argentat. La seva primitiva àrea de repartició, que comprenia una gran part de l’Àsia monsònica, ha restat reduïda a algunes zones de la part sud-oriental del continent i a l’illa de Sumatra.
Hi ha tres espècies americanes: Tapirus terrestris, T.roulini i T.bairdii. La primera, la més corrent, té una repartició uniforme per tota l’Amèrica del Sud, exclòs el con sud, i les altres dues són de repartició més limitada. Els tapirs americans tenen sempre el color fosc.
Detall del cap d’un tapir
© Xevi Varela
A Europa, els tapirs es van extingir a l’inici del Plistocè. Al jaciment del Camp dels Ninots (Caldes de Malavella, la Selva) s’han recuperat diversos exemplars de Tapirus arvernensis, corresponents a individus de diferents edats i sexes, fet que converteix aquest conjunt en un referent internacional per a l’estudi d’una de les darreres espècies de tapir que habitaren Europa. El juny del 2026 es donà a conèixer la troballa, durant la campanya d’excavació del mes de maig, de l’esquelet gairebé complet d’una cria de tapir, que visqué fa prop de quatre milions d’anys; és l’esquelet juvenil de tapir més complet conegut a Europa.