Centre agrícola (bleda-rave, patates, cereals i vinyes), té també indústries (tèxtils, d’adoberia, de llumins).
Important poblat romà i seu episcopal visigoda, fou sotmesa pels musulmans l’any 713. Conquerida per Alfons I el Bataller (1118), fou ocupada a la seva mort per Alfons VII de Castella-Lleó i tornada a Ramon Berenguer IV (1137). Jaume II hi preparà la sentència arbitral de concòrdia de Torrellas . Felip II hi convocà les corts de Tarassona (1592), per a modificar els furs d’Aragó a favor de l’autoritat reial: a partir d’aleshores, el rei pogué nomenar lliurement el justícia major d’Aragó i els furs quedaren molt minvats.
Conserva part de les muralles medievals. La catedral, iniciada el 1235 i reconstruïda entre els s. XIV i XVI, és de tres naus, creuer amb cimbori mudèjar, capçal poligonal amb deambulatori i trifori; el claustre és del s. XVI; la torre presenta decoració mudèjar a la part inferior i renaixentista a la superior; interessants capelles en el seu interior. A l’abril del 2011 s’inaguraren les obres de restauració d’aquesta seu.
Cal destacar-ne també altres edificis: esglésies de la Magdalena (absis romànics i torre mudèjar) i de San Francisco (s. XIII), palau episcopal (s. XIV-XV) i ajuntament, amb façana del s. XVI.