Típicament un equip de teleinformàtica consta d’un ordinador amb tots els seus recursos locals (especialment grans bases de dades), del qual surten, a través d’uns equips especialitzats en comunicació de dades (ordinadors de control de comunicacions i mòdems), els canals de comunicació de dades. A l’altre extrem dels canals de comunicació hi ha un equip similar (mòdem i unitat de control de comunicació) i un perifèric o terminal pel qual entra i surt la informació que processarà l’ordinador central. Pot haver-hi també un altre ordinador a l’extrem del canal, en el cas de comunicació entre ordinadors. Els canals de comunicació són les línies i d’altres mitjans telegràfics i telefònics normals o bé poden ésser elements dissenyats per a la transmissió de dades informàtiques (xarxes especials de dades). Normalment tots aquests canals són comercialitzats per les companyies telefòniques i similars. Aquests canals juntament amb els equips esmentats formen la xarxa teleinformàtica. La xarxa pot ésser centralitzada quan un ordinador central dirigeix i controla tots els moviments de dades. La xarxa és descentralitzada quan cada ordinador en controla una part i es posa en contacte amb els altres per bescanviar informacions. Els equips terminals de la xarxa, sobre els quals incideix directament l’actuació humana, poden ésser no intel·ligents quan són directament controlats per l’ordinador, o bé poden ésser intel·ligents quan poden efectuar certes operacions per ells mateixos i només de tant en tant es connecten a l’ordinador per passar-li dades o per consultar-li'n de les seves bases de dades. Els sistemes teleinformàtics més usuals són: treball per lots remot, procés similar al tractament per lots normal (local) només que l’entrada i sortida de les informacions és remota. Pot ésser el cas d’un departament de desenvolupament d’aplicacions informàtiques que es troba lluny de l’ordinador i s’hi comunica, intercanviant gran quantitat d’informació, mitjançant la línia telefònica; en el temps real, quan l’entrada remota d’una informació al sistema provoca immediatament l’acció adequada, per exemple un reintegrament d’una llibreta d’estalvi actualitza a l’instant el saldo, evitant així que més d’un reintegrament pugui deixar el saldo en descobert; el temps compartit, que és un sistema que ofereix serveis similars a molts usuaris simultàniament, com és el cas de programes de càlcul d’estructures que poden ésser utilitzats per moltes oficines tècniques alhora, cadascuna des del seu terminal; per telecontrol, quan el sistema teleinformàtic, en temps real, rep mesures d’un determinat procés i comanda les accions oportunes, que és el que s’esdevé en l’elaboració de molts productes químics, ciment, etc.
f
Electrònica i informàtica
Esquema d'un sistema de teleinformàtica