Teoria que explica com la presència de cristalls de glaç a l’interior d’un núvol format per petites gotes d’aigua sobrerefredades provoca una ràpida condensació del vapor d’aigua damunt dels cristalls de glaç, els quals, en créixer en gruixària,es transformen en borrallons de neu.
Bàsicament aquest esquema fou proposat per Alfred Wegener el 1911, després formulat per Tor Bergeron el 1933, i més tard desenvolupat per W. Findeisen.