Filla de Josep Maria Vall i Companys, cofundador del grup agroalimentari Vall Companys, i germana de l’empresari Josep Vall i Palou. Inicià estudis de veterinària, que abandonà per dedicar-se a les arts plàstiques.
Es formà en dibuix i pintura a l’Escola del Cercle de Belles Arts de Lleida, on fou deixebla d’Ernest Ibáñez. També estudià amb l’artista lleidatana Rosa Siré i Cabré, i amplià la formació amb cursos sobre tècniques pictòriques —tremp, aquarel·la, oli i acrílic— i sobre el treball amb ceràmica, fusta i vidre. Malgrat aquesta formació, desenvolupà la seva trajectòria amb una orientació en bona part autodidàctica.
Després d’una primera etapa figurativa, el 1995 s’endinsà en l’abstracció i elaborà un llenguatge personal vinculat a l’informalisme. La seva obra, centrada en la natura, les formes biològiques i les emocions humanes, es caracteritza per la importància de la matèria, el gest, el color i les textures.
El gravat influí especialment en l’evolució de la seva pintura. La voluntat d’experimentació la portà a conrear la ceràmica —especialment la tècnica japonesa del rakú—, l’escultura, les arts gràfiques, la fotografia i les instal·lacions multimèdia.
Des de mitjan dècada de 1990 presentà nombroses exposicions individuals i col·lectives a Catalunya, a la resta de l’Estat espanyol, França i Alemanya. La seva obra és present, entre altres institucions, a la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona, la Biblioteca Pública de Lleida i Acció Cultural del País Valencià.
L’any 2008 creà la Fundació Vallpalou, de la qual fou presidenta i principal impulsora. Amb seu al barri de Pardinyes de Lleida, la institució que s’obrí al públic el 2009 es dedicà a conservar i difondre la seva obra i a promoure la creació contemporània mitjançant exposicions, publicacions i col·laboracions amb artistes, escriptors i estudiosos.