Un triangle és anomenat acutangle si els seus angles interiors són aguts, obtusangle si té un angle interior obtús, escalè si cap costat és igual als altres dos, isòsceles si té dos costats iguals, equilàter si té tots tres costats iguals, i rectangle si un dels angles interiors és un angle recte (90°). Si no és rectangle és anomenat obliquangle. L’àrea d’un triangle és igual a la meitat del producte de la base (qualsevol costat) per l’altura (recta perpendicular des del vèrtex oposat a la base fins a aquesta base). La resolució d’un triangle, és a dir, la determinació dels seus angles i costats, a partir de certes dades, constitueix l’objectiu bàsic de la trigonometria.
En tot triangle, poden ésser definits uns punts que tenen unes propietats especials; aquests són l'incentre, l'ortocentre, el circumcentre i el baricentre. El triangle que uneix els tres peus de les altures és anomenat triangle òrtic. Tots els triangles esmentats són rectilinis, però hom pot unir els tres punts mitjançant línies no rectes i obtenir així triangles curvilinis o mixtilinis, que poden ésser plans o no (els rectilinis són sempre plans).