Txiqui

Txiki
Juan Paredes Manot
(Zalamea de la Serena, Badajoz, 20 de febrer de 1954 — Cerdanyola, Vallès Occidental, 27 de setembre de 1975)

Nom pel qual és conegut Juan Paredes Manot, militant d’ETA.

Emigrat a nou anys amb la seva família a Zarautz (Guipúscoa), començà a freqüentar els cercles abertzales d’esquerra radicals a l’adolescència. Vers el 1972 ingressà a ETA. Arran d’un enfrontament amb la Guàrdia Civil passà a la clandestinitat el gener del 1974. Fugí a França unes quantes setmanes i poc després, a l’agost, tornà a l’Estat espanyol i al novembre s’integrà a ETA politicomilitar. Formà part de diversos comandos i l’abril del 1975 fou acusat de ser l’autor material de l’assassinat del subinspector de policia José Díaz Linares a Sant Sebastià. Al juliol de l’any següent fou detingut a Barcelona juntament amb un altre militant de l’organització. Retingut durant cinc dies a la Comissaria Central de Barcelona (malgrat que la llei vigent no permetia una detenció de més de setanta-dues hores), fou incomunicat i sotmès a tortures en el curs dels interrogatoris de què fou objecte. El cinquè dia li fou permès entrevistar-se amb els seus advocats Magda Oranich i Marc Palmés. A l’agost fou dictada una ordre de processament per participació en diverses accions delictives juntament amb altres militants.

El setembre del 1975 li fou obert un nou procés, exclusivament a ell, en el qual es demanava la pena de mort en judici sumaríssim. Iniciat el del 19 de setembre, finalment fou declarat culpable de la mort del policia Ovidio Díaz López en el curs del tiroteig que tingué lloc el dia 6 de juny de 1975, arran de l’atracament d’una sucursal del Banco de Santander a Barcelona. En el consell de guerra l’acusat negà la participació en l’assassinat, adduint que aquell dia era absent del lloc dels fets i, malgrat les declaracions contradictòries dels testimonis, el tribunal rebutjà la petició dels advocats d’un informe forense que provés que les bales causants de la mort del policia eren les de l’arma de l’acusat. La sentència fou de pena de mort per garrot, posteriorment substituït per l’afusellament. El mateix dia foren executats el també militant d’ETA Ángel Otaegi i tres membres del FRAP (José Luis Sánchez Bravo, Ramón García Sanz i Humberto Baena). Per les arbitrarietats i pel caràcter eminentment polític lligat a un franquisme ja en fase terminal, el procés i l’afusellament de Txiki (com també, l’any anterior, el de Salvador Puig i Antich) tingueren un fort impacte tant en el moviment d’oposició, el qual el convertí en símbol de la lluita antifranquista, com en l’àmbit internacional. Entre d’altres, demanaren l’indult el Vaticà, l’Organització de les Nacions Unides i les Comunitats Europees (actual Unió Europea), i alguns estats europeus cridaren els seus ambaixadors a Madrid. Txiqui fou el darrer executat, a Catalunya, sota el franquisme.