Conegut tècnicament per A-4, cal considerar la V-2 com el primer míssil amb tecnologia contemporània fabricat en sèrie i com a precursor dels míssils espacials dels aliats. Fou desenvolupat a Peenemünde a partir del 1937 sota la direcció tècnica de Wernher von Braun. El primer assaig satisfactori tingué lloc a començament d’octubre del 1942, i el primer ús bèl·lic fou contra París, el 1944. En foren produïdes prop de 6 000 unitats. Hom en conservà moltes d’intactes, i amb aquestes els nord-americans efectuaren en el període 1946-51 una sèrie de seixanta-vuit llançaments de recerca. La V-2 emprava etanol diluït i oxigen líquid. Per a l’alimentació de la cambra de combustió hom feia ús de bombes accionades per una turbina de vapor alimentada pels productes de descomposició de peròxid d’hidrogen mitjançant permanganat de calci. Les principals característiques de les V-2 eren: 14 m de longitud, 1,65 m de diàmetre, 1 000 kg de càrrega útil, 12 805 kg de massa inicial, 8 769 kg de massa de propergol, 69 s de temps de combustió, 1 800 m/s de velocitat d’ejecció, 180 km d’altura i 350 km d’abast.