Valentinià I

Flavius Valentinianus (la)
(Cibalae, Pannònia, 321 — Brigetio, Pannònia, 17 de novembre de 375)

L’emperador Valentinià I

© Fototeca.cat

Emperador romà (364-375).

Proclamat emperador a Nicea després de la mort de Jovià, associà al govern el seu fill Gracià i el seu germà Valent, al qual confià Constantinoble i les províncies orientals de l’Imperi, mentre que ell es reservava les províncies occidentals, amb la Il·líria i Itàlia, amb la seu a Milà. Cristià, mostrà tolerància envers els jueus i els pagans. Prengué mesures per a afrontar la crisi econòmica, i reformà l’administració. Lluità contra els alamans en defensa de la frontera renana (366-374). Pacificà Britània (368-369), on restaurà el mur d’Adrià, i reprimí la rebel·lió dels donatistes africans (373-375). Morí sobtadament en la campanya contra els quads.