Protegit de S. Pompeu, l’acompanyà al proconsolat de l’Àsia (~27 aC). Escriví els nou llibres dels Factorum ac dictorum memorabilium (‘Fets i dites memorables’), obra que constitueix un manual on rètors i filòsofs trobaven una munió d’anècdotes perfectament ordenades (culte, cerimònies, caràcter, etc.), i que esdevingué també un model per als escriptors medievals i renaixentistes. A la literatura catalana és citat per Nicolau de Pacs, Eiximenis i, en la seva oratòria, per Pere de Fenollet, vescomte d’Illa. És particularment interessant la traducció que en feu fra Antoni Canals, que serví de base a d’altres traduccions fetes en castellà durant el segle XV.