Llurs veïns per llevant eren els ilergets (ilerget), pel S els celtibers (celtiber) i per ponent els berons (beró) i un altre poble basc, els vàrduls (vàrdul). Originats en els pobles pirinencs de la cultura megalítica, l’estat de vida primitiu, amb costums arcaics, fou producte de l’aïllament geogràfic. Llur llengua era semblant a la basca actual, potser al dialecte altnavarrès. Per llur territori passaren diversos pobles indoeuropeus, que deixaren llur testimoniatge en la toponímia; a més, sofrí infiltracions dels celtibers, que donaren lloc a la formació d’una cultura material de tipus cèltic que predominà a la Bascònia meridional. En aquesta zona la unitat social eren les ciutats, entre les quals hi havia Ilurcis (Alfaro), Cascantum (Cascante), Araceli (Huarte-Araquil), Oeasso (Oiartzun) i Iacca (Jaca). Tenien una economia mixta de ramaderia i agricultura. Els primers contactes amb els romans foren amb motiu de les guerres celtibèriques (179 aC). Durant les guerres de Sertori, la ciutat vascona de Calagurris (Calahorra), partidària de Sertori, resistí fins a ésser totalment destruïda (72 aC). Pompeu fundà Pompaelo (Pamplona) l’any 75 aC. L’administració romana inclogué tot el territori en el convent jurídic cesaraugustà, però la romanització només tingué lloc a les terres baixes. Tropes vascones lluitaren al servei de Roma al Rin contra els gals i els germans (70 dC). Durant tota l’època romana i visigòtica els vascons, sobretot els de les zones muntanyenques, s’oposaren als intents de conquesta, i al s VI dominaren Gascunya.
f
m
Història