veler
| velera

f
m
Història

Teixidor de vels de seda.

El seu camp de treball era molt ampli —per exemple, a Manresa, més de 30 especialistes de teixits—, però centrat en els vels i mocadors de seda, tafetans i burates; també utilitzaven el cotó i el fil mesclat. El gremi de velers més important dels Països Catalans fou el de Barcelona. Organitzat corporativament, amb privilegi reial en 1533-37, obtingué noves ordinacions del lloctinent el 1564, i del rei el 1599. als s. XVI i XVII la seva projecció econòmica i social fou secundària. A partir del 1680 participà en la conquesta del mercat peninsular. L’activitat gremial es revifà en 1733-36 amb la redacció i l’aprovació de noves ordinacions, i esdevingué el gremi capdavanter de la ciutat i el més nombrós dels oficis seders. En 1762-64 fou constituïda la casa gremial, encara existent, amb una notable façana esgrafiada. Al s. XVIII els velers participaren amb èxit en la indústria de les indianes (indiana) i en la fabricació de teixits de seda estampats a la xinesa; a les acaballes del segle remuntaren una etapa crítica amb la fabricació de les gases de blonda. Posteriorment tingueren un paper remarcable en les exposicions industrials del 1827 i el 1828. El 1834 el gremi de velers s’uní amb el de velluters (velluter) i formà una nova corporació, la qual adoptà el nom de “col·legi de l’art major de teixits de seda”, denominació que el 1869 fou canviada per la de “col·legi de l’art major de la seda”. Com a associació d’industrials seders, el col·legi ha continuat la seva existència fins avui. L’ofici de veler es presentava a les altres ciutats sederes catalanes unit amb els altres oficis del sector. A Manresa es formà el 1702 l’art major de la seda; segons les ordinacions del 1794, s’anomenava el “gremi de les tres arts”: velers (els més importants), perxers i passamaners. També a Reus els velers eren el nucli de l’art major de la seda (1772), integrat per set oficis. A Igualada (ordinacions del 1751) i a Tortosa (1776) hi havia un sol gremi seder, integrat per quatre oficis, entre els quals sobresortia el dels velers. A la ciutat de València el gremi de teixidors de vels de seda s’organitzà el 1461; el seu paper fou totalment secundari fins a la seva unió a l’art major de la seda, en aquest cas corresponent a l’ofici de velluters.