Les vocals finals -e, -o emmudeixen darrere n (vien, ‘ve’), i darrere l, r en certes condicions (andar ‘anar’, dir 'dir’). El diftong uo passa a io, i es manté el timbre de vocals intertòniques, que poden passar a a: sénare ‘cendra’. Des del segle XV esdevingué, pel seu prestigi polític i social, llengua oficial i de comunicació a les terres vènetes.
m
Lingüística i sociolingüística