Llicenciat en medicina a Barcelona el 1962, per motius polítics hagué d’exiliar-se l’any següent. Cursà estudis d’econmia a la Universitat d’Estocolm i, el 1965, d’administració social i mèdica a Londres, Oxford i Edimburg. Posteriorment, se n'anà als EUA on amplià estudis i es doctorà, el 1968, en salut pública a la Johns Hopkins University de Baltimore on fou professor d’aquesta especialitat fins l’any 2003. Treballà com a assessor sobre sistemes sanitaris per a diverses organitzacions internacionals: Consell d'Europa, Organització Mundial de la Salut (OMS); Organització Panamericana de la Salut, entre d'altres.
Fundador i president de la International Association of Health Policy (1977), de la qual fou president, i fundador i editor de la Internacional Association of Health Services. Fou elegit membre de l’Executive Board of the American Public Health Association, ha estat consultor de la National Science Foudation i de la US National Institutes of Health. Ha treballat en centres acadèmics a Europa, Canadà, Amèrica Llatina i col·laborà com a assessor amb els governs de Cuba i Xile, en temps del president Allende.
L’any 1996 s’incorporà a la Universitat Pompeu Fabra com a catedràtic de ciència política. Des de la segona meitat de la dècada dels anys noranta del segle XX ha esdevingut un punt de referència a Catalunya i la resta de l’estat espanyol del pensament d’esquerres més crític amb el neoliberalisme, la globalització i un dels representants acadèmics més propers a l'altermundisme. És director del projecte Observatorio Social de España, una xarxa d’acadèmics dedicada a avaluar l’estat del benestar a l’estat espanyol, i de 2004 a 2007 fou el primer rector de la Universitat Progressista d’Estiu de Catalunya, de la qual fou un dels principals impulsors i col·laboradors. Tancà la llista de Catalunya Sí que es Pot en les eleccions del 27 de setembre de 2015 al Parlament de Catalunya (sense obtenir l'escó) i al febrer del 2017 formà part del nucli d'afins a Pablo Iglesias que s'imposà en el congrés de Podemos celebrat aquest mes. Al novembre del 2017 encapçalà la gestora que substituí Albano Dante Fachín al capdavant de Podem Catalunya, després que aquest dimitís per les pressions de la direcció estatal.
En mèrit a la seva tasca, ha rebut nombrosos premis de diversos centres acadèmics dels EUA i de països europeus. Dins del camp de treball d’investigació, cal subratllar la política i l’economia de la salut pública. És autor de molts treballs sobre temes de medicina i política, entre ells Medicine Under Capitalism (1976), Capitalismo, imperialismo, salud, medicina(1979), The Politics of health policy : the USreforms, 1980-1994 (1994), Globalización económica, poder político y estado del bienestar (2000), Bienestar insuficiente, democracia incompleta : sobre lo que no se habla en nuestro país (2002), pel qual obtingué el premi Anagrama d’Assaig, El Subdesarrollo social de España : causas y consecuencias (2006) i Ataque a la democracia y al bienestar. Crítica al pensamiento económico dominante (2015).