vident

f
m
Bíblia

Nom que hom dóna als profetes .

Originàriament els mots hebreus ro'eh (‘vident’) i ḥozeh (‘guaita’) es referien a endevins que tenien la facultat de veure sobre l’èxit d’una empresa o sobre circumstàncies ignorades per a obtenir-ne l’oracle de Jahvè.