L’església parroquial (Sant Feliu de Vilac), obra romànica dels segles XII-XIII, té una notable porta, amb un timpà esculpit i un Pantocràtor; el campanar és de planta quadrada, amb dos finestrals gòtics. El creuer és obra del 1824. La pica baptismal i la beneitera són romàniques i ben decorades. Vora l’església hi havia el castell de Vilac, de planta quadrangular, desaparegut.
Vilac era el cap del terçó de Marcatosa. Apareix en la documentació des de l’any 1280 fins al 1313, amb el nom invariable de villa de Villac o, Vilaco o Vilac. Fins a mitjan segle XIV fou la segona o tercera població amb més habitants de la Vall: 120 famílies l’any 1280; el 1320 encara en tenia 104. El 17 de febrer de 1313 quatre cònsols i noranta-vuit caps de família juraren fidelitat a Guillem de Castellnou, procurador del rei Jaume II, i a Vilac tingué lloc la convocatòria dels homes de Mont i de Betlan per fer el mateix homenatge. A Vilac residí fins poc després de l’any 1350 l’arxiprest de la part inferior de la Vall, que s’intitulava archipresbiter vallis inferioris. Fou municipi independent fins el 1970. L’antic terme comprenia els despoblats de Santa Gema i Sant Germés.