El fundà el 1328 l’ardiaca de Besalú Arnau de Soler, sota el règim de l’abadessa Fresca de Soler. Constava, inicialment, de nou monges. De resultes de la pesta del 1348 restà quasi sense comunitat, i el 1368 s’uní als de Santa Coloma de Matella i de Sant Joan de l’Erm; més tard aquestes petites cases s’uniren a Sant Daniel de Girona. El 1412 la comunitat ja s’havia extingit, amb tots els béns traspassats al convent de monges agustines de Sant Bartomeu de Bell-lloc de Peralada. Les ruïnes que en romanen corresponen a dos edificis força separats entre si: a la part alta del turó resta un mur de l’església, d’uns 10 m de llargada i 4 m d’alçària màxima. A la part baixa del turó i al costat de ponent del mas Vilanera, s’hi conserven diversos murs del convent, d’una tècnica constructiva semblant a la utilitzada a l’església, que delimiten una planta rectangular amb estances a l’interior.