S’inicià en el món de la composició de jove i formà una banda de jazz, en la qual tocà el violí i el banjo. El 1930 ingressà al Conservatori Malkin de Nova York, i cap al 1935 ja havia compost unes 150 cançons. A l’estiu del 1935 estudià direcció orquestral al Mozarteum de Salzburg i, el 1936, ingressà a la Juilliard School, on fou alumne de Roy Harris, el qual influí en la seva música per a orquestra i presentà les seves composicions al director Serge Koussevitzky. Koussevitzky donà suport al jove compositor i dirigí les estrenes de la seva Simfonia núm. 2 (1939) i de la Simfonia núm. 3 (1943), un encàrrec de la Fundació Koussevitzky en memòria de la mort de l’esposa del director, Natalie Koussevitzky, obra amb la qual assolí un gran èxit. El 1943 guanyà el Premi Pulitzer gràcies a la seva cantata A Free song.
Entre el 1945 i el 1962 fou president de la Juilliard School, i del 1962 al 1969 ocupà el mateix càrrec al Lincoln Center for the Performing Arts, a Nova York.
En les seves obres, com ara les nou simfonies (1935-75), l'American Festival Overture (1939), l’òpera The Mighty Casey (1951-53) o New England Triptych (1956), incorporà elements del jazz i de la música popular nord-americana. Estilísticament, evolucionà des d’un llenguatge conservador cap a la dissonància i la politonalitat.
De la seva abundant producció també destaquen els ballets Undertow (1945) i Night Journey (1948), A Song of Orpheus (1962), per a violoncel i orquestra, i, entre les obres vocals, destaquen la composició per a soprano, contralt, tenor i baix Perceptions (1982) i Esses: Short Suite for Singers on Words Beginning with S (1982). Obtingué dos premis Pulitzer (1943 i 1985) i, el 1987, rebé la Medalla Nacional de les Arts.