yaqui
*

f
m
Etnologia

Individu d’una tribu índia del grup cahita, pertanyent a la família utoasteca, l’hàbitat del qual és el riu Yaqui (estat de Sonora, Mèxic).

Gràcies a llur situació perifèrica dins l’entrellat colonial, gaudiren d’una certa autonomia durant el s XVIII. En entrar-hi les missions jesuítiques, hi hagué diverses rebel·lions (1737 i 1740-45); malgrat la derrota soferta, continuaren la resistència: durant la guerra d’independència declararen la Confederació Índia de Sonora; l’any 1832 tornaren a rebel·lar-se, com també l’any 1875, en voler hom expropiar-los de llurs terres; la intranquil·litat durà fins l’any 1901. Lluitaren també contra Porfirio Díaz; el president Cárdenas intentà de millorar llur situació.