D’acord amb les notícies dels Gāthā, de dubtosa versemblança històrica, Zaratustra era un sacerdot, de la família dels Spitama, que predicà les revelacions rebudes d’Ahura Mazdā i que, malgrat la fredor i l’hostilitat del sacerdoci tradicional, obtingué la conversió del rei Vištāspa i inicià una gran obra de reformador, reforçada pel matrimoni amb la filla del ministre Jamāspa. Davant aquestes dades directes, les altres sobre el lloc del naixement i sobre els llocs i l’època de la seva predicació són molt escasses i contradictòries. La tradició el fa originari de Rhages (actual Ràyy, prop de Teheran), però indicis geogràfics i lingüístics (la llengua de l’Avesta) fan pensar en les regions orientals com el primer ambient de la seva predicació. Quant a l’època, les opinions també són força contradictòries: la notícia més antiga (el testimoniatge de Xantos de Lídia, del segle V aC, recollit per Nicolau Damascè) diu que Zaratustra (en grec Ζϖροάστρηϖ) visqué 600 anys abans de l’expedició de Xerxes a Grècia (480 aC). Altres escriptors grecs el situen al V o el VI mil·lenni aC. La tradició parsi, en canvi, en fixa l’època 258 anys abans d’Alexandre el Gran, és a dir, vers el 630 aC. Molts autors moderns sostenen aquesta data, que, d’altra banda, sembla confirmada per la possible identificació del rei Vištāspa amb Histaspes, pare de Darios I de Pèrsia. Tot i això, cal tenir present que la llengua de l’Avesta remet a una data força més reculada.