Zimri-Lim

(?, segle XIX aC? — ?, segle XVIII aC)

Rei de Mari (~1788-58 aC).

Fill d’Iaḫdunlim, fugí a l’estat d’Iamḫad (Alep) després de l’assassinat del seu pare i de l’ocupació del regne per part de Šamši-Adad I d’Assíria. Amb l’ajut, però, del seu sogre Iarimlim I, rei d’Alep, aconseguí de foragitar del tron Iasmaḫ-Adad, fill del sobirà assiri. Sotmeté l’alta Mesopotàmia, derrotà a Sagaratim (vall del Khabur) els benjaminites o iaminites, amorites com ell, i aconseguí que Mari arribés al cim del seu poder. Mantingué excel·lents relacions amb Iamḫad i amb Babilònia, ja que era situat al bell mig de les rutes comercials que anaven del golf Pèrsic al N de Síria. El comerç fou la causa del seu benestar, i també de la seva caiguda, car Hammurabi, que cobejava la seva riquesa, ocupà Mari el 1760 aC i se l’annexà el 1758.