bordó

m
Música

Part vibrant d’alguns instruments membranòfons, especialment de la caixa, consistent en una o diverses cordes que es disposen tensades sobre la membrana inferior, o també a sota, i que vibren contra ella provocant un so agut o brunzit.

En els tambors populars, poden portar bordons totes dues membranes. Els materials emprats per als bordons són diversos: cordill de cànem en tamborins populars, tripa, filferro teixit o trenat, seda entorxada, etc. El material dels bordons de la caixa actual depèn de l’ús a què és destinat l’instrument. Normalment els de les bandes militars són de tripa, i els de l’orquestra, de filferro teixit, mentre que els de la música de ball són de filferro trenat, lleuger i sensitiu. El sistema emprat per a tensar-los també és variable, i va des d’una simple clavilla de fusta -una vareta roscada, un cargol o un ganxo, etc.- fins a la bordonera, que, a més d’estirar més o menys el joc de bordons, permet separar-los de la membrana.