Gràcies a la formació musical dels seus pares, de ben petit aprengué violí i piano. Posteriorment perfeccionà els seus estudis de violí amb l’espanyol Pedro Begue i els de piano amb el seu oncle Germán Posada. L’any 1927, la família es traslladà a París. Allà inicià estudis a la Schola Cantorum, on rebé classes de direcció d’orquestra i cant gregorià amb Vincent d’Indy. També fou alumne de l’École Normale de Musique, centre en el qual estudià amb N. Boulanger i G. Dandelot. Quan tornà a Medellín exercí el càrrec de director de l’Escuela de Música. L’any 1942 es traslladà a Mèxic, on treballà com a catedràtic a l’Escuela de Música de la UNAM i professor del conservatori. Més tard deixà les activitats docents per dedicar-se plenament a la composició fins que morí. De la seva obra destaquen el poema sinfònic La Coronación del Zipa en Guatavita (1939) i Obertura, per a orquestra (1937).