Complement del grup de llengüeteria del pedal, al costat de la bombarda de 16’ i la trompeta de 8', el clarí també forma part dels jocs manuals de trompeteria interior, amb el ressonador proporcionat al teclat al qual és destinat. Aparegué en l’orgue de l’església dels Agustins de París el 1586. L’escola orguenera castellana de mitjan segle XVII el situà, a més, horitzontalment a la façana, formant part del conjunt de la llengüeteria de batalla. Normalment només a la mà dreta, amb tessitura de 8', pren el nom de clarins clars, de batalla, de campanya, alts, etc. Quan és a la mà esquerra, ho fa en la tessitura de 4’ amb el nom de baixons. A la darreria del mateix segle també se’l col·locà dins l’arca d’ecos, i rebé el nom de clarins d’ecos. L’orgue romàntic incorporà, en el seu interior, el clarí harmònic amb ressonador de doble llargària. Excepcionalment se’l pot trobar, en l’actualitat, formant part d’una mixtura de llengüeteria (orgue del Palau Nacional de Montjuïc, Barcelona), també amb el nom de corneta de clarins.
m
Música