clarinet

m
Música

En l’orgue, joc suau i dolç de la llengüeteria.

Pot ser de llengüeta batent o lliure (rarament). El seu ressonador és cilíndric, ample i de llargària escurçada. Fruit de la imitació del clarinet de l’orquestra, aparegué al sud d’Alemanya (1790), i aviat s’expandí per Europa i Amèrica, tot suplint el vell joc de cromorn. Per les seves característiques romàntiques, i com a solista, és un element propi de teclats expressius o recitatius. La seva tessitura pot ser de 16', 8’ o 4'. Una variant, de construcció més complexa, és el Sonor-Clarinet patentat per la firma alemanya Laukhuff.